Espai Personal

Categoria: No categoritzat (Pàgina 1 de 3)

Quinzena entrada: Final de trajecte

Ara ja només queda implementar tot allò que he après i continuar formant-me, perquè acabo les pràctiques amb la sensació que mai en sabré prou, penso que és així, perquè el món està immers en un canvi constant, i per fer front a aquests canvis constants cal estar preparats.

Malgrat això, les pràctiques m’han ensenyat moltíssim, perquè he pogut veure diverses maneres d’ensenyar, un ampli ventall de cursos i de situacions, que han fet de la meva estada de pràctiques un aprenentatge constant. També vull remarcar, que han suposat una molt bona manera de conèixer el funcionament d’un centre de la manera més amplia, des dels claustres, equips docents, departament…,

M’ha sorprès la meva adaptació, he sentit que la meva experiència com a educador en el lleure m’ha servit força en la gestió de grup, almenys per sentir-me més segur en alguna de les facetes de docent. De fet, les primeres classes em sentia molt petit, dubtava de tot el que els estava explicant, de com ho estava explicant, i això que ho havíem parlat i preparat amb la meva mentora. A vegades fins i tot em sentia acomplexat, després de veure amb l’aparent facilitat i domini amb què impartia la mentora les classes, tenia la sensació que no podria arribar mai a un nivell acceptable.

Finalment, les pràctiques han estat un moment per gaudir, un cop conegut l’escenari i l’alumnat, aquest fet m’ha fet sentir més lliure i segur, entre cometes.

L’únic regust amarg amb què em quedo, és el fet de no haver pogut implementar la situació d’aprenentatge que havia ideat. Espero poder-la dur a terme abans que acabi el període de pràctiques a finals d’aquest mes d’abril.

Mai podré agrair prou a la Mercè (mentora), la Magda, la Meritxell (companyes del departament), ni a la Natàlia (directora), el suport i les facilitats que m’han ofert per poder realitzar i gaudir de les pràctiques. I per acabar, a les alumnes i els alumnes que m’han donat l’oportunitat de dedicar-los temps i “coneixements”, ha estat un plaer poder compartir aquesta experiència amb tots ells.

Catorzena entrada: La construcció de la identitat professional docent

Les pràctiques han estat un bon banc de proves i un bon espai per conèixer i reflexionar quina identitat professional docent m’agradaria més que fos la meva i la que millor s’adapta al meu tarannà.

Amb qui voldria emmirallar per evolucionar com a docent és Philippe Perrenoud i les seves competències professionals. Segons Philippe Perrenoud, les competències professionals són les habilitats tècniques i metodològiques necessàries per a planificar, desenvolupar i avaluar classes eficaces. Les competències són:

– Coneixement del contingut i dels objectius de l’aprenentatge.

– Capacitat per a planificar i dissenyar classes.

– Habilitats per a utilitzar una varietat de tècniques i estratègies d’ensenyament.

– Habilitats per a avaluar l’aprenentatge dels alumnes.

– Coneixement de les necessitats educatives especials i la capacitat d’adaptar l’ensenyament a aquestes.

Resumint, les competències professionals són la capacitat de planificar i portar a terme classes amb uns objectius ben clars, emprant una varietat de tècniques i estratègies d’ensenyament, avaluar l’aprenentatge dels alumnes i adaptar l’ensenyament a les necessitats educatives especials.

Tenint en compte que les teories de P.Perrenoud se centren en el desenvolupament de competències pedagògiques per a guiar i recolzar l’aprenentatge dels alumnes, i la importància de la formació continuada de l’educació, el pes de les propostes giren entorn de l’acció docent envers l’alumnat. Per tant, hauria de continuar formant-me i poder trobar espais d’intercanvi amb altres docents per rebre nous inputs.

 

Perquè cal que els docents intentem reformular i renovar el mètode pedagògic per tal de cercar solucions a la desmotivació i oferir una oferta formativa que s’adapti a la realitat de l’alumnat i la situació sociocultural en el que ens trobem.

En l’àmbit més individual seria bo organitzar i animar situacions d’aprenentatge, gestionar la progressió dels aprenentatges, utilitzar les noves tecnologies, afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió i organitzar la pròpia formació contínua.

 

BIBLIOGRAFIA

Perrenoud. (2014). Diez nuevas competencias para enseñar :

invitación al viaje / Philippe Perrenoud (1a edición en formato digital).

Graó.

Tretzena intervenció: Això s’acaba

Les últimes setmanes estan anant a un ritme vertiginós, intercanvi dels alumnes de 3r segona part (ara fem d’amfitrions), canvis en el calendari per part del departament, Sant Jordi, competències bàsiques… La pausa de Setmana Santa ha estat molt positiva per recarregar piles, però l’alumnat ha tornat una mica dispers i hi ha una allau de coses diverses per fer.

Amb totes aquestes, jo veig com s’acosta el final del viatge que han estat les pràctiques, amb un grapat de sentiments molt diversos, alegria i alleujament (una fase més acabada), tristesa (trobaré a faltar l’alumnat de tercer i segon) i nervis (que m’esperarà a partir d’ara).

Analitzant la meva progressió a les pràctiques, he vist com he passat de ser un moble (la fase d’observació pels alumnes ets com un armari), a ser el bufó de la cort (els joves no estan acostumats a tenir dos professors per una mateixa assignatura), a ser finalment un professor més. L’alumnat ha estat  molt pacient i ha valorat la meva tasca, és cert que saben qui és la seva professora i que és qui prenen com a referència, però sentir que et criden per resoldre un dubte que tenen, quan al principi ni em miraven és gratificant.

El cas més curiós és quan vaig rebre la pregunta si aniria amb ells a l’esquiada, els vaig dir que jo no era ni tutor de tercer ni professor de tercer, però em va fer il·lusió, en aquest moment i també quan vaig anar al concurs de lectura en veu alta em vaig sentir professor d’aquests joves.

No m’oblido que he d’implementar la meva SA a l’aula, però com que serà després d’acabar el diari (la data d’entrega), penso que quedarà una mica coix. Hauria estat ideal poder fer les pràctiques sense haver de treballar al mateix temps, perquè hauria pogut aportar més a les pràctiques, però, per altra banda, he de dir que fer-ho en paral·lel quan treballes com a docent, suposa una gran ajuda i una manera de poder ser avaluat i posar en pràctica tot allò que creus que no ha estat del tot encertat.

Per acabar, com deia a l’inici de la intervenció, el calendari està molt atapeït de coses i cosetes, un element que s’hauria d’analitzar bé, la meva opinió és que hi ha massa tasques i activitats a fer en un trimestre i seria bo poder alliberar una mica de calendari per poder seguir un ritme més pautat.

Dotzena intervenció: La situació dels docents

Aquesta entrada al diari de bitàcola és per contextualitzar part del que he explicat anteriorment. El fet que l’alumnat de bona part de Catalunya hagi baixat el rendiment, cal atribuir-lo a la manca de professorat i la mala gestió dels recursos que es tenen.

Per exemple, els alumnes de tercer amb qui faig les pràctiques, fa gairebé dos anys que no tenen una professora o professor durant tot el curs. El cas és que fa dos anys (a primer d’ESO) van tenir una docent que va arribar amb el curs començat i després va agafar una baixa de llarga durada i no van enviar cap substitut ni substituta. L’any passat van tenir professor de català, però en aquest cas no era de l’especialitat i malgrat els esforços i la bona predisposició del docent, el seguiment del currículum de l’assignatura no va ser l’adequat.

Ara com ara, el gran problema de manca de professorat és una xacra, des del departament no s’estan enviant les substitucions que fan falta i això ho paguen els alumnes i el professorat que han de fer sobreesforços per poder cobrir aquells forats dels seus equips docents, sense poder oferir el millor ensenyament que es mereixen aquests alumnes. Tampoc ajuda que hi hagi una pila de docents novells a qui cal donar suport a i que a vegades es troben sols davant de la seva primera substitució (aquest grup m’hi incloc jo).

Per sort, jo he gaudit d’una gran acollida al centre i sobretot per part de les meves companyes de departament, he pogut anar creixent com a docent i malgrat  estar fent les meves primeres passes com a professor, em sento com aquell nadó que té sempre a l’abast la mà de la mare o el pare, per tal de poder començar a caminar.

No sé pas com es podrà solucionar tot plegat, però fa l’efecte del fet que anem a remolc totalment. S’està atacant per sistema el nivell dels alumnes amb informes constants i publicats periòdicament, mentre paral·lelament es van anunciant a “bombo i plateret” les grans solucions per part dels diferents governs que han anat ocupant aquest lloc. Unes solucions que no sempre són del tot certes o són més aviat pedaços. El que penso jo, és que com a docents hem de canviar localment la nostra situació, per poder avançar globalment

Onzena intervenció: Enfrontar-se al full en blanc

Avui hem donat una sorpresa als alumnes de tercer, haurien de fer front per primera vegada (pel que ens han dit) a un examen en blanc. Amb la Mercè (mentora) havíem pensat per evitar-nos problemes d’intercanvi d’informació sobre les preguntes d’examen, que l’examen seria en blanc, haurien de desenvolupar i explicar el que sabien d’un dels quatre blocs de literatura que havien preparat. Les primeres cares d’incredulitat arriben mentre els repartim els dos fulls en blanc amb què hauran de fer l’examen, la Mercè i jo els hem explicat com funcionaria l’examen i les cares continuaven amb aquell rictus de tensió.

La Mercè posa quatre paperets amb els noms dels quatre blocs de literatura que havien estudiat, els trobadors i trobairitz, les quatre grans cròniques, Ramon Llull i la prosa moral. Un dels alumnes feia de mà innocent i treia el paperet a on deia quin tema haurien de desenvolupar. El noi fica la mà dins la bossa i en treu un paper, el silenci era total, LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES! Hi va haver alguna cara de pànic, però un cop superat l’esglai tot va començar a fluir.

Hi havia una mica de tot, gent que tenia molt clar el que havia d’explicar i com ho volia explicar, alguna persona que sabia coses, però les tenia una mica embolicades i un petit grup que no sabia ni per on començar.

El feedback d’algunes de les tutores dels alumnes era que estaven molt espantats, que mai havien fet un examen així, i que no estaven preparats. No s’ajusta a la realitat aquest fet, dels quatre temes de l’examen s’havien fet les classes que havien preparat en grups en l’activitat aquella que vaig explicar fa uns dies, la Mercè i jo vam fer èmfasi i remarcar el que era més important, van haver de fer un mapa d’idees de cada un dels temes que els vam corregir i a més a més, vam fer una classe de repàs de cada un dels blocs que podia entrar a l’examen abans d’aquest.

En defensa dels alumnes, una opinió que compartim amb la Mercè, és que aquests grups de tercer han patit una mancança en l’ensenyament de la llengua catalana, el cas és que aquest alumnat a primer d’ESO  van estar força temps sense professor o professora i quan van tenir-la, quan encara faltava força temps per acabar el curs, la professora va agafar la baixa i no va venir ningú a substituir-la fins a final de curs. A segon, la cosa no va millorar massa, ja que sí que van tenir un professor, però no era de l’especialitat de llengua i literatura catalana, així que malgrat l’esforç del docent, el curs no va acabar de ser del tot profitós per aquests joves.

Per tancar el tema, no crec que la culpa sigui de la Mercè o meva del mal moment de l’examen i dels probables mals resultats, però sí que cal dir, que no crec que aquest grup de joves hagi rebut la formació adequada per poder tenir el nivell exigible de tercer.

Desena intervenció: Una activitat singular

A vegades la sort se’t presenta i et fa regals com el que em va fer fa poquet, el cas és que des del meu centre fa uns anys que es participa en el certamen de lectura en veu alta que organitza el departament d’ensenyament. Hi ha diverses categories, des de primària fins a secundària, el nostre institut es presenta per primer cicle d’ESO (primer i segon) i segon cicle (tercer i quart). Com que jo soc professor de quart i faig pràctiques a tercer, vaig estar decidint qui hi participava de segon cicle. Primer de tot, vam proposar a les nostres classes si hi havia algú que volgués participar, amb la trista notícia per mi que els de quart no estaven massa engrescats. Per acabar-ho d’adobar, els dos possibles participants es fan enrere perquè els coincideix amb una sortida d’una altra assignatura. És cert que em vaig implicar molt en la tria i selecció de les i els  participants de tercer com a professor de pràctiques.

Un cop decidit qui prendria part al certamen, vam haver d’esperar que ens donessin els textos que havien de llegir per poder-los preparar (una setmana abans del gran dia). Durant l’hora del patí, l’alumnat triat va estar venint a preparar el concurs, la sensació no era massa bona, hi havia molts nervis i no acabàvem de veure clar quins tres participants triaríem i qui faria de suplent. Quedava poc temps per triar, els nervis i els plors van aflorar amb força, com reconduir una situació en què havíem suggerit a una persona que passes a ser suplent, mentre hi havia gent que baixava del vaixell perquè no ho veia clar i una passa de grip acabava de fer la resta.

Ens presentàvem a l’assaig final, havent de fer canvis, una de les titulars estava malalta i dues suplents també. En quedaven tres! Sense haver-ho preparat tot junts cap vegada, els transmetem un missatge de calma i tranquil·litat, fent-los veure que ho feien bé i que havien superat molts entrebancs. Mentre la meva mentora (professora de tercer) i jo pensàvem que fèiem, necessitàvem tres suplents per a l’endemà i els tres participants dels nervis.

Vaig intentar donar un punt de vista positiu a la meva mentora, l’assaig final havia anat molt bé i teníem classe amb tres  de les quatre classes de quart per trobar els o les suplents, amb el hàndicap que els havíem d’entregar les autoritzacions per sortir del centre i que elles recordessin que les havien de portar signades l’endemà.

Ah! M’he oblidat d’explicar el gir en la meva sort, la meva mentora el dia en què es feia el concurs no treballa (té una reducció) i com que soc professor de segon cicle i coneixia els alumnes de tercer podia gaudir d’anar al certamen. Però no ens despistem que encara faltava l’últim sobresalt, la noia que es veia més tranquil·la i preparada per participar estava malalta, no podia venir. Les noies i el noi que formaven part dels participants els cau el món a sobre, sortíem amb el ferrocarril cap a l’auditori a on havíem de participar sense saber si ens deixarien participar, perquè tres de les persones que venien amb nosaltres no estaven inscrits i per postres una havia de participar.

Després de l’última sessió de teràpia que els vaig haver de fer, van pujar a l’escenari nervioses, amb la mirada i gesticulant, no parava de dir-los que estiguessin tranquil·les. Vaig patir molt, no volia que ho passessin malament i volia que gaudissin d’una experiència diferent. Van estar de deu, aquell moment en què llegien em sentia orgullós d’elles, i sense favoritismes, crec que si hi hagués hagut un podi, haurien pujat almenys a l’últim calaix.

Gràcies, Carla, Martina, Joan…, i sobretot a les meves companyes de departament per poder participar d’una activitat tan maca.

Novena intervenció: Com treballar l’expressió escrita

Tot i que suposa un petit inconvenient, per mi és una gran sort poder fer pràctiques amb dues companyes diferents i en dos cursos diferents, perquè puc veure dues maneres diferents de treballar i dos grups d’edat diferents.

Amb els de segon he pogut aprendre una nova manera de treballar l’expressió escrita, una metodologia que serveix per evitar l’ús indiscriminat de la intel·ligència artificial, ajuts externs (mare, pare, germans…) i els obliga a posar en pràctica les seves capacitats i habilitats. També es treballa la pulcritud i la presentació. La proposta que els vam fer i que han desenvolupat en dues sessions és la d’explicar un lloc (ciutat, poble, país…) a on han estat de vacances i en facin una descripció prou elaborada, per a engrescar-nos als professors a voler anar-hi.

L’activitat té uns passos concrets a seguir, primer de tot, han de fer un redactat en paper en brut. Un cop han acabat aquesta primera versió escrita, poden fer servir l’ordinador per fer-ne la correcció de les faltes i marcar-les degudament al seu full. Després de fer la correcció, han de passar a net i fet a mà, la seva expressió escrita. Per acabar, han de fer un pòster o una presentació amb algunes de les eines TIC que saben usar (Canvas, Prezzi…), amb fotos i imatges del lloc que han triat, amb el text inclòs en aquest document.

Per tant, han d’entregar l’esborrany del text, el text definitiu sense faltes i el pòster o presentació en format digital. Aquesta última tasca a on poden fer servir l’ordinador i fer una presentació atractiva els agrada molt, en ser l’últim pas del treball assegura que la seva predisposició sigui molt bona durant tot el procés.

La meva opinió és que resulta curiós haver de pensar una tasca per evitar el recurs recurrent de fer servir la IA, m’ha sobtat molt que fins i tot facin servir la IA per generar imatges. Sembla mentida la dependència que en tenen, de fet no en són conscients i quan entreguen una tasca que no han fet ells s’estranyen que esbrinem que no és una tasca feta per ells. A més a més, amb aquest procés pausat de dur a terme una tasca, els ajuda a sortir d’aquesta espiral d’immediatesa que els aboca a fer servir recursos externs per fer tasques que són plenament capaços de dur a terme, els allibera de fer deures a casa i els obliga a aprofitar les dues sessions que dediquem a aquest tipus de tasques per poder-les entregar a temps. De fet, estic plantejant-m’ho per dur-la a terme amb els meus alumnes, perquè ja m’he endut unes quantes sorpreses.

Vuitena intervenció: Xoc de models

En aquesta entrada al diari de bitàcola, vull introduir una problemàtica recurrent i evident en un centre educatiu, no és altre que el xoc entre dos models a l’hora de fer front a una situació concreta.

Per posar en context aquesta problemàtica, com a professor de pràctiques participo de les classes dels quatre grups de tercer i d’un grup de segon de l’ESO. En aquest cas parlaré de la meva participació a l’aula de 2n A, a on faig pràctiques els dilluns i els dimecres. La situació és que un cop ja conec  força la classe i després d’haver fet intervenció directa en alguna classe sobre ortografia i fonètica, se’m va presentar la situació de fer-me càrrec de la segona sessió d’un treball d’expressió escrita. La professora de segon per un problema d’última hora no podia assistir a classe i se’m va assignar un professor de guàrdia, perquè com a professor en pràctiques legalment no podem fer-nos càrrec d’un grup.

En arribar a classe vam coincidir a entrar i ell no en sabia res, només entrar sense poder intercanviar ni una paraula ens trobem un panorama a on diversos alumnes estan drets i fora del seu lloc, dos d’ells estan per terra jugant. Sense tenir temps de poder acordar la situació ell decideix intervenir cridant-los l’atenció. Com que dos d’ells no fan cas o contesten de manera poc adequada, els convida a sortir de classe i els diu que seran sancionats. Tot seguit surt a parlar amb ells, a partir d’aquell moment jo agafo el paper de professor de l’assignatura i els demano que facin silenci i comencin a treure el material per continuar amb la tasca que havíem començat la setmana anterior.

La situació es calma tot i que he d’advertir a alguns alumnes que no comentin el conflicte dels seus companys, estan estranyats, és cert que jo jugo amb un avantatge, conec força bé el grup i a més a més sabia el que havien de fer en aquella sessió. Per altra banda, el meu company té molta més experiència i bagatge que jo, va reconduir la situació amb aquests dos alumnes i tot va anar molt millor.

La problemàtica que vull remarcar és complexa i de difícil solució, quin ha de ser el llistó exigible de comportament o el criteri que hem d’aplicar en situacions de conflicte. És evident que en aquest cas no ens serveix massa, perquè crec que es va resoldre de manera prou satisfactòria. Però que passa quan no tots els docents fan servir el mateix criteri?

Se’ls pot demanar als alumnes que analitzin quin comportament han de seguir segons quin docent tenen davant?  Quina diferència hi ha entre conèixer o no l’alumnat a qui et dirigeixes? Per la meva curta experiència he pogut comprovar que conèixer el grup a qui fas classe és molt important, tant pel que fa a respecte al funcionament de l’aula, sempre estan més atents, saps com has de dirigir-te a alguns alumnes concrets que no responen als mateixos missatges a l’hora de parar atenció, però sobretot quan tenim una casuística especial com és un trastorn.

Setena intervenció: No ens oblidem del currículum

La fase d’intervenció autònoma està esdevenint una petita cursa d’obstacles, el trimestre està sent molt curt entre l’esquiada, intercanvi i el permís que vaig haver de demanar per l’operació de la meva parella, per aquesta raó, la situació d’aprenentatge que he pensat, no sé pas quan la podré implementar.

La manera que hem pensat amb la meva mentora de poder continuar amb la intervenció autònoma i no interferir en la programació del trimestre és la de repartir-nos les classes dels diferents grups de tercer, com que van totes més o menys al mateix ritme, faré les classes seguint el temari que està pensat per aquest segon trimestre. Per mi és una manera de veure com plantegem una mateixa classe dues persones diferents, ens permet poder comentar com han funcionat una mateixa sessió segons qui l’ha dirigit i poder rebre’n un petit feedback per part dels alumnes. Qui hi surt guanyant soc jo, perquè poques coses puc aportar ara com ara a una persona amb una llarga experiència com és la meva mentora.

Una cosa que m’ha sobtat, és que gairebé estem fent el mateix temari que faig amb els alumnes de quart i més a menys al mateix moment. És cert que no té res d’estrany perquè és el que marca el currículum vigent, i perquè és un tema fonamental i des de quart es va un pas més enllà en el coneixement d’aquests sabers.

Sisena intervenció: Un projecte engrescador

Després del “desastre” de classe que vaig fer, a la següent vam poder esmenar les meves petites errades a l’hora de conformar els grups del projecte de literatura i la repartició dels blocs temàtics.
El que no havia fet és explicar-vos la idea que havien tingut la meva mentora i un company del departament que puntualment fa de suport en algunes classes, per treballar la literatura catalana. Van pensar que per fer més amè l’aprenentatge de la literatura catalana des dels trobadors fins al Noucentisme, podríem dividir-los en onze blocs temàtics i per parelles, poder fer un vídeo explicatiu i tot seguit dur a terme una petita classe.
La idea sonava francament bé, però ens van sorgir uns quants dubtes, serien capaços de fer una bona síntesi i cerca d’informació sobre el tema que els tocava? Per evitar-nos disgustos, vam demanar una primera entrega del guió del futur vídeo explicatiu, per poder corregir alguna errada o per evitar un desastre molt gran quan cada grup presentes el seu vídeo i portés a terme la seva classe. Perquè sí, a més a més, han de portar a terme una classe sobre el tema que han fet el vídeo.
Malgrat que és una feinada a l’hora de corregir, el producte final ha compensat l’esforç, encara que hi ha hagut algun disgust, en general s’han fet uns bons treballs i algun és fins i tot brillant. En tractar-se d’onze blocs temàtics, encara estem fent les sessions dirigides per l’alumnat, tot i que tots ells ja han entregat el vídeo i el guió escrit. Avaluem la feina global a mesura que van presentant els seus vídeos.
Aquest projecte en general em sembla molt engrescador, però en aquest moment no em veuria amb cor de portar-lo a terme amb els meus alumnes de quart. A un nivell més modest, he provat que em fessin un vídeo explicatiu en grups de 3 o 4 alumnes sobre la literatura modernista, podien parlar d’algun dels autors/es més rellevants, o d’algun dels gèneres literaris en general (poesia, prosa, teatre…)

« Entrades més antigues