Arnau Berbel Compte

Espai Personal

Setena intervenció: No ens oblidem del currículum

La fase d’intervenció autònoma està esdevenint una petita cursa d’obstacles, el trimestre està sent molt curt entre l’esquiada, intercanvi i el permís que vaig haver de demanar per l’operació de la meva parella, per aquesta raó, la situació d’aprenentatge que he pensat, no sé pas quan la podré implementar.

La manera que hem pensat amb la meva mentora de poder continuar amb la intervenció autònoma i no interferir en la programació del trimestre és la de repartir-nos les classes dels diferents grups de tercer, com que van totes més o menys al mateix ritme, faré les classes seguint el temari que està pensat per aquest segon trimestre. Per mi és una manera de veure com plantegem una mateixa classe dues persones diferents, ens permet poder comentar com han funcionat una mateixa sessió segons qui l’ha dirigit i poder rebre’n un petit feedback per part dels alumnes. Qui hi surt guanyant soc jo, perquè poques coses puc aportar ara com ara a una persona amb una llarga experiència com és la meva mentora.

Una cosa que m’ha sobtat, és que gairebé estem fent el mateix temari que faig amb els alumnes de quart i més a menys al mateix moment. És cert que no té res d’estrany perquè és el que marca el currículum vigent, i perquè és un tema fonamental i des de quart es va un pas més enllà en el coneixement d’aquests sabers.

Sisena intervenció: Un projecte engrescador

Després del “desastre” de classe que vaig fer, a la següent vam poder esmenar les meves petites errades a l’hora de conformar els grups del projecte de literatura i la repartició dels blocs temàtics.
El que no havia fet és explicar-vos la idea que havien tingut la meva mentora i un company del departament que puntualment fa de suport en algunes classes, per treballar la literatura catalana. Van pensar que per fer més amè l’aprenentatge de la literatura catalana des dels trobadors fins al Noucentisme, podríem dividir-los en onze blocs temàtics i per parelles, poder fer un vídeo explicatiu i tot seguit dur a terme una petita classe.
La idea sonava francament bé, però ens van sorgir uns quants dubtes, serien capaços de fer una bona síntesi i cerca d’informació sobre el tema que els tocava? Per evitar-nos disgustos, vam demanar una primera entrega del guió del futur vídeo explicatiu, per poder corregir alguna errada o per evitar un desastre molt gran quan cada grup presentes el seu vídeo i portés a terme la seva classe. Perquè sí, a més a més, han de portar a terme una classe sobre el tema que han fet el vídeo.
Malgrat que és una feinada a l’hora de corregir, el producte final ha compensat l’esforç, encara que hi ha hagut algun disgust, en general s’han fet uns bons treballs i algun és fins i tot brillant. En tractar-se d’onze blocs temàtics, encara estem fent les sessions dirigides per l’alumnat, tot i que tots ells ja han entregat el vídeo i el guió escrit. Avaluem la feina global a mesura que van presentant els seus vídeos.
Aquest projecte en general em sembla molt engrescador, però en aquest moment no em veuria amb cor de portar-lo a terme amb els meus alumnes de quart. A un nivell més modest, he provat que em fessin un vídeo explicatiu en grups de 3 o 4 alumnes sobre la literatura modernista, podien parlar d’algun dels autors/es més rellevants, o d’algun dels gèneres literaris en general (poesia, prosa, teatre…)

Cinquena intervenció: Primera intervenció directa i altres desastres

La meva primera intervenció directa amb els alumnes va anar prou bé, havíem acordat fer un petit parèntesi al temari que estava desenvolupant la meva mentora, per poder fer una sessió sobre els sinònims i els antònims (estava pensat per un parell de sessions més endavant). En ser una sessió que s’obri i es tancava en una mateixa sessió, em permetia fer un primer tast de què vindria en sessions posteriors.

La teoria la tenia molt clara i no era un repte en aquest aspecte (amb els meus alumnes de 4t en aquest aspecte vaig més venut), però sí que la gestió de grup no va ser tan plàcida. Vaig iniciar la sessió preguntant-los si sabien que eren els sinònims i els antònims, la resposta sobre els seus coneixements previs em va espantar una mica, molts no sabien del cert que eren (són alumnat de 3r d’ESO). Estava preparat per esvair els seus dubtes? Vaig explicar-los tan bé com vaig poder el tema i els vaig proposar unes quantes activitats per fer a classe. Fins que no les vam corregir no les tenia totes, havia estat prou entenedora la meva explicació? Havia aconseguit captar la seva atenció? Només veia una certa evolució progressiva al llarg de les quatre sessions que vaig fer sobre el mateix tema, de mica en mica, em sentia més segur del que estava fent.

El feedback de la meva mentora va ser un petit impuls a la meva autoestima, potser no era la sessió més ben desenvolupada i innovadora, però havia quedat prou clar i tan ella com alguns dels alumnes van coincidir en una qualitat en la meva tasca, transmetia tranquil·litat i paciència a l’alumnat.

De l’alegria al plany hi ha un petit salt. A causa de la malaltia de la meva mentora, vaig dirigir una sessió sobre un projecte de literatura que havíem proposat. Em vaig envalentir i acompanyat pels diferents professors de guàrdia, vaig proposar-me la distribució dels diferents blocs temàtics i fer-ne cinc cèntims. No podia estar més equivocat, els meus coneixements de literatura no eren els més bons i encara menys el domini de l’alumnat de 3r. Finalment, no va anar tan malament, però en menys de 12 hores poder-se posar al dia de la literatura des dels trobadors fins al Noucentisme era impossible.

Com  a conclusió, no tornaré a fer-me el valent i analitzaré millor el que pot implicar un imprevist com el que vaig voler-me fer càrrec. Per voler avançar amb el temari i la programació del curs, vaig posar en perill un projecte que ha estat molt enriquidor en la majoria dels casos. Per altra banda, aquella sessió també em va ajudar a crear un vincle més estret amb l’alumnat i a la llarga m’ha suposat un avantatge de cara a les següents sessions que he anat duent a terme.

Diari de pràctiques: l’avaluació

En aquesta intervenció em centraré a descriure l’avaluació al centre de pràctiques. En el meu cas, com que és el centre a on treballo, he pogut participar i presenciar la preavaluació i l’avaluació del primer  trimestre. Malgrat no haver pogut aplicar massa a fons el model de Korthagen en la preavaluació, en menys d’un mes no vaig tenir temps ni d’avaluar els meus alumnes, el model de ceba (Korthagen, 2004) es planteja sis nivells de reflexió: l’entorn, comportament, competències, creences, identitat i missió. Cada nivell inclou els nivells inferiors.

 

He de dir, que per l’avaluació sí que em va servir i vaig poder veure més clarament com les meves companyes i companys el posaven en pràctica. En poder intercanviar impressions de com veiem un/a alumne/a a les diferents assignatures, ens ajuda  a poder tenir una visió més amplia i al mateix temps precisa a l’hora d’avaluar.

El que m’ha sobtat una mica és la quantitat de prejudicis que a vegades tenim, és difícil desfer-se d’algunes motxilles que porten els i les alumnes d’encà que han començat a l’institut. Com que soc professor de 4t d’ESO, a la junta d’avaluació ens reunim professors novells al centre, alguns que tenen un llarg recorregut i els que a més a més, han seguit l’evolució a dins del centre dels alumnes, ja que els han tingut a càrrec seu des de primer o segon. És en aquests casos, on he vist que pequem una mica massa dels prejudicis.

Un altre aspecte que m’ha sorprès, és la comparació amb els i les germanes dels alumnes, és cert que formen part de la capa més externa del model que ens va presentar Korthagen, l’entorn, o fins i tot la segona capa més interna que és la identitat, però en aquests casos no sé si estem fent un bon ús del model.

Podem dir, que la preavaluació va ser com una fase d’observació en el meu cas, una fase que em va servir per tenir present tots aquests aspectes que va proposar Korthagen a l’hora d’avaluar cada un dels alumnes. Per així poder-lo implementar a l’avaluació final del trimestre.

Per acabar, l’avaluació m’ha servit per reflexionar sobre la meva tasca dia a dia, he reflexionat a partir dels resultats dels alumnes si la meva feina és prou acurada o no, ja que no és millor professor/a qui més aprova o qui més suspèn, sinó qui és capaç d’analitzar els resultats per millorar el nivell del conjunt.

Diari de pràctiques: La competència digital docent

Com havia explicat anteriorment, el departament de llengua i literatura catalana del meu centre, no es caracteritza per ser molt innovador, però he de dir que les últimes incorporacions estan començant a aplicar les noves tecnologies i eines, per oferir nous formats més innovadors i engrescadors. La reticència a la innovació en l’àmbit vinculat a les competències digitals, és causada pel mal ús que fan els alumnes dels seus ordinadors (juguen, es distreuen…) i perquè hi ha un abús d’eines per autogenerar contingut a on es recolzen i empobreixen el seu coneixement i aprenentatge.

A les hores d’observació que he fet amb la Magda (professora de 1r i 2n d’ESO), he vist com emprava les eines digitals, perquè els alumnes fessin presentacions i exposicions a l’aula, també els deixa fer ús del corrector un cop han fet una tasca per escrit i l’han corregit prèviament sense cap eina més que els seus coneixements. Valorant aquesta experiència com a molt positiva, en general els joves han creat els seus propis textos, han buscat fonts d’informació per desenvolupar les seves tasques i han fet servir els diccionaris en línia i els correctors com una bona eina per l’aprenentatge significatiu i competencial que se’ns demana. Hi ha un petit nombre d’alumnes que no sap treure profit d’aquest avantatge i es dedica a fer servir traductors, còpia d’informació sense contrastar… però, crec que és un grup reduït que intenta entregar les tasques sense tenir en compte el valor d’aprendre. La meva intuïció em diu que si no es fes ús de les eines digitals, directament no farien res o provarien de copiar-ho d’algun company o companya.

Amb els de 3r, la meva mentora la vam emmerdar a llançar-se a la piscina i fer un projecte audiovisual a classe. La idea ha estat que en grups de tres o quatre alumnes, preparin un vídeo d’uns cinc minuts aproximadament, un dels onze blocs de literatura catalana des dels trobadors fins al Neoclassicisme (cada grup triava un bloc). A més a més, un cop presenten el vídeo a la resta de la classe, han de preparar una activitat per acabar d’explicar i ensenyar el seu bloc temàtic. Realment és una feinada, perquè per evitar que hi hagi parts de la literatura que quedin mal explicats, cal demanar-los i pautar-los molt bé unes entregues parcials per reconduir els grups que no acaben d’anar pel bon camí, o no saben com sortir-se’n. Però en el fons, crec que és una manera diferent i motivadora per fer més rica la nostra feina.

Ara tampoc vull vincular la innovació amb les noves tecnologies, però són eines que ens han permès obrir el ventall de possibilitats i apropar-nos als interessos de l’alumnat. Per innovar no cal fer ús de les noves tecnologies, segons el meu criteri, però fent-ne una bona aplicació a la tasca docent, pot ser un element més per enriquir la nostra feina i fer arribar el nostre missatge d’una manera més propera als joves. Crec que hem de fugir de les excuses, malgrat ser certes algunes sobre el mal ús de les TIC, la barrera principal que hi veig jo, és la por a no dominar nosaltres prou aquestes eines i cerquem altres raons per no fer-les servir.

Diari de pràctiques: anàlisi dels grups

Un cop m’he situat millor en el paper de les pràctiques, he centrat totes les meves hores d’observació a la meva especialitat, la llengua i literatura catalana. Dins del garbuix d’hores que he de compaginar, tinc la sort de poder entrar regularment a les aules de 3r d’ESO a on coincideixo amb la meva mentora, també participo de les 2 hores del 2n A (ESO) que tenen de català a la setmana. Aquest fet em permet poder conèixer millor l’alumnat i anar-me’l fent meu.

Analitzant com funcionen les classes de la matèria segons el curs, se’m fa difícil valorar-ho, ja que a 3r entro a totes les classes i m’estic fent una idea general de com funcionen en general, però després només entro a una classe de 1r d’ESO, una classe de 1r de batxillerat (grup reduït) i en una classe de 2n.

Malgrat que no tinc una visió prou amplia, he percebut un canvi molt gran d’actitud segons el curs, els alumnes de 1r d’ESO estan molt atents i ho pregunten tot (generalment), mentre que a 2n d’ESO hi ha una voluntat de l’alumnat de mostrar-se un pèl més rebels, fent-se escoltar i mirant de trencar les normes (d’una manera molt suau). A 3r d’ESO hi ha un cert relaxament, de fet em sorprèn el nivell de “passotisme” a l’hora d’entregar les tasques que se’ls encomana, hi ha un gruix important d’alumnes que sovint no han fet els exercicis que se’ls ha proposat de fer. En aquest aspecte, hi ha una idea que es fa servir molt amb els de 1r d’ESO que és el reforç positiu a l’hora d’entregar les tasques, que crec que es dilueix més a mesura que són més grans, potser per aquesta raó els alumnes també es relaxen a l’hora de seguir el ritme correcte de feina.

Un denominador comú que he trobat a tots els nivells, és la manca de paciència a l’hora de fer les feines, necessiten acabar-ho tot al més aviat possible i que la resposta sigui senzilla i breu. Quan fan feines a on poden fer ús de l’ordinador molts es deixen enlluernar per la IA perquè els faciliti la feina, generant un problema molt gran, ja que quan no tenen el suport de les noves tecnologies, els costa molt construir textos llegibles i coherents. Així i tot, tenint l’ordinador com a aliat, no saben treure’n partit i fer un bon ús dels correctors per poder presentar tasques amb un nombre acceptable de faltes.

Una altra conclusió que extrec de la meva fase d’observació, és el fet que fan servir moltíssims castellanismes sense parar atenció, aquesta realitat suposo que no es pot extrapolar a tots els centres, perquè aquest fet depèn molt de l’entorn sociocultural a on es troba cada centre educatiu.

Per altra banda, he de dir que conscientment o no, l’alumnat té molt present el tema de l’edat dels seus docents, he pogut percebre que no és el mateix tracte amb la professora de 1r i 2n d’ESO que és més jove, que amb la professora dels de 3r, sembla que es mostrin més propers amb algú més jove, amb qui busquen tenir complicitats. Pel que fa al meu cas, hi ha un grupet de nois (bàsicament) que intenten fer-se els graciosos amb mi, però res més enllà de voler donar la nota. Algun feedback que he rebut a través de la meva mentora és que els transmeto tranquil·litat, i valoren la meva paciència a l’hora de dirigir-me a ells. És un petit input positiu que he rebut i m’ha engrescat a continuar explorant aquest vessant més tranquil i pausat, malgrat que no sempre funciona.

Diari de pràctiques: Primera aproximació al centre.

Benvingudes i benvinguts al meu diari de pràctiques.

En el meu cas, el primer contacte amb el centre va ser previ a l’inici de pràctiques, ja que estic fent les pràctiques al centre a on treballo fent una mitja jornada des del 17 d’octubre. Aquest fet m’ha permès tenir més temps per analitzar el centre de pràctiques i el seu funcionament, de fet viure el dia a dia del centre m’ha ajudat molt a fer-me meu el funcionament de l’institut, al mateix temps que m’ha servit laboralment per encaixar millor i més ràpid en un centre de secundària.

L’institut Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires és un centre no massa gran, amb un alumnat amb un nivell econòmic i social mitjà-alt, amb un baix percentatge d’alumnes nouvingut, on el paper de l’aula d’acollida i la intervenció a l’hora d’acollir els alumnes sigui molt més senzill. De fet, en el centre el responsable de l’aula d’acollida soc jo, però des del primer moment he rebut molt suport per part de la coordinadora LIC i els tutors i tutores dels alumnes que formen part de l’aula d’acollida.

M’han rebut amb els braços oberts i m’han facilitat molt les coses, malgrat el moment difícil que està vivint l’equip directiu. Han agafat aquest any la direcció després d’un canvi traumàtic i malauradament, uns problemes familiars i de salut han deixat l’equip amb la meitat de les seves components. Per sort, la resta de docents estan donant un cop de mà per fer més portable la situació.

Per altra banda, el departament de llengua i literatura catalana del qual formo part, és un grup molt cohesionat i que funciona força bé. Sí que pel que respecte a metodologia de treball i de desenvolupament de la tasca docent, és un departament que no és massa innovador. Suposo que amb les noves incorporacions al departament de mica en mica s’anirà fent una aposta més decidida cap a models més nous i diferents. Malgrat que, personalment, m’ha beneficiat força, perquè una primera experiència com a docent sense la guia del llibre de text, hauria estat molt més difícil per mi.

Un punt molt important que m’ha afavorit a l’hora d’iniciar les pràctiques, ha estat aquests primers vint dies d’aclimatació al centre. M’ha permès preparar l’assistència d’algunes classes d’altres matèries que pensava que em serien útils per obrir la ment i tenir una visió més oberta del que suposa la nostra feina de professors. He conegut diferents àmbits del currículum, bona part dels diferents nivells (ESO i batxillerat), grups reduïts, classes més experimentals… Però bàsicament he fet un tastet.

També haver entrat abans al centre, m’ha servit per poder organitzar-me millor les hores de pràctiques i poder parlar amb més calma amb la meva mentora i amb una altra companya del departament amb qui passo unes hores de pràctiques. No puc fer cada una de les hores amb la meva mentora, perquè ella fa mitja jornada, de fet jo faig l’altra meitat de la seva jornada, per aquesta raó ha estat impossible fer un horari de pràctiques compatible amb el de la meva mentora.

Com a contrapunt negatiu, he de dir que vaig molt a remolc, tinc la sensació d’estar en alguns moments superat per la feina, ja que no m’esperava haver de fer tots els PI que m’ha tocat fer, però amb paciència i l’ajut dels companys i companyes, lentament me’n vaig sortint. Seria òptim poder fer les pràctiques i prou, però no crec que hi hagi massa gent que s’ho pugui permetre.

Continuem llegint-nos.

PAC 3.2 Tasca 2

EXPLOREM NOVES MANERES DE CREAR UN RELAT
Nivell educatiu (Descripció del grup) 1r de Batxillerat, assignatura Creació Literària.

Grup de 30 alumnes.

Objectius específics –         Millorar les habilitats d’escriptura dels alumnes.

–         Fomentar la confiança dels alumnes en les seves capacitats d’escriptura.

–         Proporcionar una plataforma per l’expressió personal, col·lectiva i l’autodescobriment.

–         Conèixer i identificar les característiques del gènere del relat.

–         Estimular i desenvolupar la creativitat en l’expressió escrita i així el plaer d’escriure.

–         Aprendre a fer recerques i buscar informació per a les creacions pròpies.

–         Treballar l’ús comunicatiu de les xarxes socials.

Introducció i justificació de la SD Aquesta SD vol engrescar els alumnes a crear els seus propis relats a través d’unes noves eines d’expressió com són les xarxes socials. La finalitat és poder participar en el concurs Premi Sambori Òmnium (Òmnium Cultural) amb els projectes creats a classe. Per començar, hauran de fer una recerca prèvia del que ells entenen que són noves maneres de crear relats a la xarxa social (twitter i instagram) en grup, i faran creant un petit quadern d’aprenentatge.

Partint dels quaderns, al llarg de la SD, es presentaran les diferents xarxes socials amb les quals es poden crear aquests relats i les possibilitats de formats diferents  que es poden crear.  Amb aquesta idea de fer servir les xarxes socials, es pretén apropar la proposta de la creació literària als seus gustos i preferències, afavorint així la seva creativitat i capacitat de crear textos propis amb una gran varietat de recursos.

Per altra banda, també es treballarà la recerca en grup, competències transversals com la digital, de convivència, personals i interpersonals, treball cooperatiu i d’aprendre a aprendre.

A més a més, el treball cooperatiu i individual ens permet adaptar-nos als diferents nivells i ritmes d’aprenentatge fent d’aquest SD sigui inclusiva.

Si es volgués, es podria treballar amb altres departaments que es poden adaptar a una proposta com aquesta.

Competències específiques

(ESO, batxillerat o assignatura optativa de per de batxillerat “Creació literària”)

Currículum de l’assignatura de Creació Literària: 

 

Crear i escriure un relat, com desenvolupar el relat? Quins recursos tenim? Quin tipus de narratives tenim? Quines figures literàries emprem?

 

Competències específiques de l’àmbit lingüístic:

 

  • Comprensió lectora: comprensió textual i estratègies de cerca d’informació.
  • Expressió escrita: Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa i a partir de la generació d’idees i la seva organització (Comp.4). Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística (Comp.5). Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal (Comp.6)
  • Dimensió literària: Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments (Comp. 12)

 

Competències bàsiques transversals:

  • Convivència: Estimular l’adquisició d’eines per comprendre i participar de forma crítica i activa en la societat, en canvi permanent.
  • Metodològica i digital: Seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, tot avaluant la seva fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació. Saber utilitzar eines digitals amb capacitat crítica.
  • Persona i interpersonal: Autonomia i iniciativa personal, treball en grup
  • Participació: Participar en l’aula, al centre i al voltant de manera reflexiva i responsable.
Sabers
  • Coneixement de les noves narratives a les xarxes socials.
  • Planificació d’un escrit breu amb la generació d’idees i amb la selecció de les més adients.
  • Producció de relats breus tenint en compte les noves narratives.
  • Producció de relats breus coherents, adequats i amb correcció lingüística segons la situació comunicativa.
  • Ús del llenguatge audiovisual com a complement del llenguatge escrit.
Temporització

(nombre de sessions)

 8 sessions de 55 minuts.
Descripció de les activitats o dinàmiques Sessió 1: Noves maneres d’expressió

Presentem als alumnes una mostra de relats originals fets o publicats a través de diferents xarxes socials o eines multimèdia. 

Els mostrem les possibilitats dels relats curts.

A partir d’aquí formulem unes preguntes: que veieu de diferent i en comú dels diferents exemples exposats? Qui ho ha escrit? Amb quina intenció? Sabeu reconèixer la tipologia del text? Ho havíeu fet abans?

Introducció teòrica del relat curt: característiques, gèneres, formats, autores i autors.

 

Sessió 2: Ens presentem a un concurs. 

Fem un petit recordatori de la sessió anterior.

Els presentem l’objectiu final del projecte que hem iniciat, la participació en el concurs Sambori d’Òmnium.

Els posem en context de la tasca que hauran de desenvolupar en grups.

Formarem els grups de 5 persones triats pels alumnes. Els grups hauran de tenir en compte les següents consignes: hauran de ser heterogenis, es respecti la paritat, ningú es vegi desplaçat,….

 

Sessió 3: Triem xarxa i creem el quadern d’aprenentatge

En aquesta sessió se’ls exposa les dues xarxes socials amb les quals poden dur a terme el relat, posant en relleu la importància del relat escrit o del guió en el cas de triar una proposta visual o audiovisual.

Se’ls mostraran un parell d’exemples (una en cada xarxa), perquè puguin fer la tria amb criteri.

Acabarem la sessió en grup. Cada grup distribuirà els rols (coordinador/a, material, portaveu, secretari/a, mediador/a) entre els seus membres. Triaran un nom pel grup i començaran a crear el seu quadern d’aprenentatge.

 

Sessió 4: Coneixem creadors/es.

En aquesta quarta sessió mirarem de comptar amb un parell de creadors/es, un representant de cada una de les xarxes, perquè ens presentin algunes de les seves obres. En cas de no poder disposar d’aquests, el professor els presentarà ell mateix aquests creadors/es a través de les seves obres.

Per acabar la sessió, preguntarem als alumnes que en pensen, els proposarem fer preguntes i mirarem que ens expliquin si coneixen alguna obra o creador d’aquest tipus de relats.

 

Sessió 5: Triem el tema.

Vincularia la tria del tema del relat al 5è objectiu dels ODS que gira al voltant de la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones i nenes.

A partir d’aquí cada grup treballarà la tria del tema amb una pluja d’idees, confrontant les seves opinions i fent una tria arribant a un acord.

 

 

Sessió 6: Desenvolupem el relat .

A partir del tema triat a l’última sessió, els grups comencen a treballar la idea fent un petit guió de com es desenvoluparà el relat.

Un cop tenen un primer esbós de què volen explicar en el seu relat, comencen a desenvolupar la idea i van realitzant les diferents publicacions que hauran de fer per poder realitzar el relat.

Per acabar reflexionarem sobre la planificació i la creació del guió inicial per poder desplegar la idea final.

 

Sessió 7: Finalitzem la part creativa.

Després d’haver treballat el guió i fer un esbós de com es du a terme el relat, en l’última sessió, ara haurem d’acabar de plasmar la idea amb el relat acabat.

Un cop acabat i publicat el relat a les xarxes, cada grup farà una petita avaluació de com s’ha dut a terme el treball dins del grup, pensem amb com podríem haver millorat el treball final.

Per acabar pensarem com i qui presentarà la proposta de cada grup per a la sessió final.

 

Sessió 8: Presentem els nostres relats.

Els diferents grups presenten les seves obres, aprofitem per valorar la tasca dels companys i companyes, preguntar-los sobre el procés de producció del seu treball.

Reflexió conjunta sobre el que hem après, el que més ens ha agradat de l’activitat, que no els ha agradat, que creuen que es pot millorar… L’alumnat haurà d’omplir de manera individual una graella d’autoavaluació.

Espais i gestió de l’aula (agrupament de l’alumnat)

 

Gestió de l’aula: 

30 alumnes / 6 grups de 5

Sessió 1: aula principal, grup gran.

Sessió 2: aula principal, grup gran (primera meitat de la sessió) i grups petits (segona meitat).

Sessió 3: aula principal, primer treballarem tots junts i la segona part de la sessió treballaran amb els grups de treball.

Sessió 4: aula principal, grup gran

Sessió 5: aula principal,  introducció de la sessió en grup gran i treball amb el grup de treball.

Sessió 6: aula principal, treball amb el grup de treball.

Sessió 7: aula d’informàtica, treball amb el grup de treball.

Sessió 8: aula principal, Tots junts fem la presentació dels projectes de grup. Per acabar individualment faran l’avaluació.

Materials i recursos necessaris (jocs, imatges, cançons, models literaris…) Materials:

  • D’aula: ordinadors amb connexió a Internet, pantalla projector, material d’escriptura,

Models de relats: 

 

Recursos digitals: 

Criteris, estratègies i pautes d’avaluació Alumnat:

L’alumnat haurà d’omplir de manera individual una graella d’autoavaluació i coavaluació en finalitzar les sessions 7 i 8. Aquesta és una avaluació formadora, ja que l’alumnat s’autoregula i pot anar millorant. La rúbrica de coavaluació és a la vegada formadora i assegura que l’alumnat mantingui l’atenció i la concentració durant les lectures dels textos de les companyes i companys.

 

Docent:

Al llarg de les sessions, la docent realitzarà una avaluació formativa de

tipus pedagògic per mitjà de regular el procés d’ensenyament i aprenentatge. L’avaluació final es basarà en el resultat final del relat  i el treball en grups i es valorarà seguint la rúbrica d’avaluació annexa.

 

Rúbrica d’avaluació del relat, participació i treball en grup

 

ASPECTES A AVALUAR   CRITERIS D’AVALUACIÓ ASPECTES A MILLORAR I COM MILLORAR-LOS
Tasques o àmbits Coherència Exposa un contingut adient a l’enunciat de l’activitat.

Apareixen les idees principals i secundàries.

Separa correctament els paràgrafs.

Tasques o àmbits Cohesió Utilitza connectors.

Hi ha correlació de temps verbals.

Procura evitar les repeticions de paraules o expressions.

Tasques o àmbits Adequació

 

Utilitza un lèxic i un registre adequat a la situació comunicativa.

Respecta les normes morfològiques i sintàctiques

Tasques o àmbits Creativitat i originalitat Planteja una idea original.

Està ben lligada amb la recerca prèvia.

Utilitza els recursos textuals de manera creativa.

Faltes d’ortografia
Participació Ha participat a les activitats de grup de manera respectuosa, constructiva i coherent.

Ha col·laborat amb el seu grup fent aportacions al treball final. Com l’han avaluat les seves companyes i companys.

Nota final

 

RÚBRICA D’AUTOAVALUACIÓ DEL RELAT

 

Com puc millorar el meu treball en grup? I la meva destresa en escriure? N’estic començant a aprendre si… Ho faig una mica millor si… Tinc un nivell avançat si… Sóc una persona experta si…  
TREBALL EN GRUP: Quan he d’aportar idees…

 

Quan no estem d’acord…

 

Quan ens repartim les tasques…

 

Quan treballem individualment…

 

Quan ordenem les idees…

EXPRESSIÓ ESCRITA:

 

Tinc un bon vocabulari, puc expressar les idees que tinc al cap…

 

En tot moment sé com s’escriuen les paraules, no faig faltes…

 

Em sento segura quan he d’utilitzar els símbols de puntuació

 

El text final s’entén…

 

El text final és coherent amb l’activitat proposada…

 
En definitiva, tenint en compte el resultat final…  

 

RÚBRICA DE COAVALUACIÓ

 

Com han escrit el text argumentatius i el poema les meves companyes i companys? Gens Una mica Bastant Molt
ENUNCIACIÓ: Com és el text? És prou clar, s’entèn…
VOCABULARI: Utilitzen un bon vocabulari? Apropiat per a la classe, coherent…
CONTINGUT: La recerca és interessant?
CARACTERÍSTIQUES: Em sembla que el contingut i la forma dels textos de les meves companyes i companys són originals, creatius…
Tenint en compte tots els aspectes, quina nota li donaries al grup?

 

 

Proposta de Marta Peret Pujol i Arnau Berbel Compte : Parada literària

Proposta de Marta Peret Pujol i Arnau Berbel Compte : Parada literària

 

  • Nom del projecte i qui l’organitza

Parada Literària

 

L’organitzen l’ATM Àrea de Lleida, el Departament d’Educació i el Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de Catalunya) .

 

  • Quin és l’abast territorial de la proposta?

Província de Lleida

 

  • En quina llengua o en quines llengües es proposen els treballs dels alumnes?

Català

 

  • A quin o a quins nivells educatius va dirigit?

Pel que fa l’Educació Secundària, es dirigeix a l’alumnat de 1r i 2n cicle d’ESO i al de  Batxillerat i Cicles Formatius.

 

També es dirigeix al 2n i 3r cicle d’Educació Primària, a l’alumnat dels centres de formació de persones adultes, a les famílies dels alumnes d’Educació Infantil, Primària i Secundària i al professorat.

 

  • Quins gèneres i formats fomenten? (poesia, contes, narrativa, teatre, còmic, etc.)

El Concurs es divideix en vuit categories de participació, pel que fa l’Educació Secundària:

  • Text (crònica) sobre el transport públic “Cròniques d’a bord: el transport públic en 40 línies”, destinada al primer cicle d’ESO.
  • Tira còmica sobre la mobilitat sostenible “Ens movem en colors: dibuixa el transport públic”, destinada al segon cicle d’ESO.
  • Poesia “El transport públic en un poema”, destinada a Batxillerat i Cicles Formatius.

 

  • Quin tipus de treballs o exercicis es proposen que facin els alumnes? Són competencials? S’ajusten als nous currículums?

Els treballs es realitzen en temps lectiu i de manera individual, integrats dins el currículum de Llengua i Literatura Catalana.

 

Es pot considerar competencial, ja que fa reflexionar l’alumnat sobre la mobilitat sostenible i el transport públic i, per tant:

 

  • Estimula l’adquisició d’eines per comprendre i participar de forma crítica i activa en la societat en canvi permanent.
  • Es treballen les següents competències bàsiques transversals:
    • Comunicativa lingüística i artística
    • Metodològica: l’alumnat haurà de buscar i seleccionar informació, de manera digital o no.
    • Personal: autonomia i iniciativa personal
    • Convivència: competència social i ciutadania

 

  • Es treballen les següents competències específiques de Llengua Catalana:
    • Comprensió oral i escrita
    • Cerca d’informació
    • Expressió escrita (planificació, redacció i revisió tot adequant-se a les normes ortogràfiques i gramaticals)
    • Competències literàries: escriptura creativa i expressiva en diferents gèneres textuals

 

A més, amb una bona adaptació a l’aula, pot arribar a complir les següents condicions:

  • Inclusió d’una seqüència didàctica lògica: exploració d’idees i coneixements prèvies; introducció de nous continguts i aprenentatges; estructuració dels coneixements ; aplicació a la resolució de problemes.
  • Es plantegen preguntes per resoldre (com podem aconseguir una mobilitat més sostenible?) que es relacionen amb un problema quotidià.
  • Es pot facilitar la relació de coneixements de diferents àrees o matèries (com ara mediambientals, tecnològiques, socials, etc.).
  • La feina es pot adaptar a diferents nivells de coneixement, ritmes d’aprenentage i habilitats variades.
  • Es dóna a conèixer a l’alumnat l’objectiu de les tasques.
  • Es poden usar recursos i materials diversos (sobretot en l’elaboració del còmic).
  • S’estimula la curiositat i la creativitat en l’alumnat.
  • Es fomenta l’autonomia i també es treballa en grup.

 

  • Es treballa la lectura en aquestes propostes? De quina manera?

Es treballa en el sentit que l’alumnat haurà de buscar informació (de manera digital o no, pel carrer…) sobre els sistemes de transport del seu entorn i sobre la sostenibilitat. Per tant es fomenta la recerca i selecció crítica d’informació, la lectura literal (per extreure informació), inferencial (per extreure’n conclusions) i crítica (ja que a partir de la seva reflexió i coneixements previs i idees formaran els seus textos).

 

  • De quina manera difondríeu  entre la comunitat educativa la participació en aquests concursos i, sobretot, com faríeu conèixer els productes literaris que fessin els vostres estudiants?

El concurs disposa de recursos per a la seva difusió a la pàgina web (banners, cartells, etc.) que es poden enviar amb els butlletins d’informació del centre, penjar-los per l’escola, enviar-los als pares, etc.

 

Els treballs dels guanyadors (dibuixos i redaccions) es publiquen a les xarxes socials i al portal www.atmlleida.cat/paradaliteraria a les xarxes socials de l’ATM i altres webs del Departament d’Educació.

 

Les obres també es poden exposar a la Biblioteca Pública de Lleida o a l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

 

També se’n pot fer difusió i fomentar la participació amb les eines de comunicació del centre:es podrien penjar totes les creacions, premiades o no, en un bloc compartit amb tota la comunitat escolar, als butlletins, reunions informatives, cartelleria física del concurs, etc.

 

  • I, finalment, si convidaríeu de fer-la o no amb els estudiants del vostre centre. Justifiqueu-ho (podeu tenir present, els que ja esteu fent pràctiques, el centre on les esteu portant a terme o, en els altres casos, el centre que ja heu treballat en tasques anteriors).

És una activitat que es podria fer amb una bona adaptació per part de la o el docent al nou currículum competencial i a una metodologia per projectes.

  • Treball interdisciplinari: es podria proposar una bona recerca sobre la sostenibilitat des d’altres assignatures (de ciències) i sobre els mitjans de transport locals (des de tecnologia i/o socials).
  • Competències digitals: recerca crítica i reflexiva en diferents fonts d’informació. A més a més, els treballs es podrien penjar en un bloc de classe o al portafolis digital individual de l’alumne.
  • Competències socials i personals: per complementar la recerca i acostar-la a la realitat es podrien dissenyar, executar i interpretar enquestes de carrer als usuaris i treballadors del transport públic.
  • Treball cooperatiu i avaluació formadora entre iguals: els resultats de la recerca es debatrien a classe i l’alumnat presentaria les seves propostes davant de les i els companys per rebre propostes, observacions constructives, etc.
  • Treball artístic i treball de textos multimodals: les propostes es podrien complementar amb treball plàstic i/o audiovisual per compartir al bloc o penjar pel centre.

Pac 2.2 Tasca1

PAC 2.2 Tasca 2

Em dic Arnau i soc nascut en un barri amb un índex d’immigració força elevat. A la meva època la Guineueta era un barri on famílies d’origen andalús, gallec, aragonès…, i català convivíem com una gran família. Així i tot, no va ser fins a l’institut que no en vaig ser plenament  conscient, perquè els meus pares sempre havien cercat oferir-nos l’educació en català i per aquesta raó no vaig fer un ús més habitual del castellà.

També des de menut he estiuejat a un poblet que era del Vallès Oriental, ara forma part de la ”nova” comarca del Moianès, un fet que m’ha marcat i m’ha enriquit en el meu vocabulari català. Ho sé sobretot perquè els meus pares deien que de petit deia paraulotes en castellà quan estava al barri i a l’estiu incorporava les males paraules del català.

En l’àmbitl lingüístic no em considero molt hàbil, però sí que he tingut facilitat per pronunciar correctament en els diferents idiomes que conec i parlo, el català, castellà, italià i anglès. L’italià va ser una vàlvula d’escapament de l’anglès, perquè em va suposar una llengua força assequible gràcies a les semblances amb el català i el castellà, fent que el meu nivell d’autoestima puges i finalment millores amb l’anglès també.

Una curiositat de l’italià també és que té un ampli ventall de variants dialectals, això va fer que una vegada em confonguessin amb un italià autòcton a Sardenya i que gairebé em posa en un compromís major del qual ja vaig haver d’afrontar.

Amb relació a les variants dialectals, jo empro el català estàndard, però m’encanta sentir i aprendre variants noves, per proximitat familiar tinc contacte amb el parlar de Valls i Montblanc (avi i la seva família eren d’allà), i amb el parlar de la franja de ponent perquè el meu germà i la seva família viuen a Vall-de-roures (Matarranya).

Musicalment, no escolto molta música en català, tot i això, els Antònia Font m’encanten i el parlar de Mallorca em captiva i té paraules precioses com niguls (núvols).

Ara amb els meus fills petits, miro que aprenguin correctament el català i s’enriqueixin tant com puguin amb els diferents parlars que tenim i que s’enriqueixen cada cop amb paraules noves fruit de la nova situació i els nous parlars.

Reflexió sobre l’aprenentatge significatiu i competencial

Primer de tot he de dir que no coneixia o no associava aquestes maneres d’ensenyar amb els seus noms. Un cop he llegit els diversos recursos, he pogut veure que l’aprenentatge competencial es basa en 3 punts clau: fomentar l’adquisició de les eines per poder comprendre i participar de manera crítica i activa en el món que els envolta, ensenyar a aprendre a aprendre al llarg de la vida, ser capaç d’emprar els recursos apresos de manera adequada a cada situació de la vida per tal d’assolir els propòsits per als quals estan pensats. Una frase que descriu força bé a que ens referim a l’ensenyament competencial és el que trobem al text de César Coll que diu:

«Se considera que el término “competencia” se refiere a una combinación de destrezas, conocimientos, aptitudes y actitudes, y a la inclusión de la disposición para aprender, además del saber cómo. […] Las competencias clave representan un paquete multifuncional y transferible de conocimientos, destrezas y actitudes que todos los individuos necesitan para su realización y desarrollo personal, inclusión y empleo.»

 

Pel que fa a l’aprenentatge significatiu veiem que es basa en els coneixements apresos prèviament , i a partir dels quals s’introdueixen aquests nous coneixements, és a dir, com a través d’una situació coneguda o reconeixible per part de l’alumnat, fem que treballin nous conceptes i coneixements.

Pensant en com vaig aprendre jo, he de dir que no recordo que pas que es posés en pràctica cap d’aquestes dues maneres de fer arribar el coneixement a l’alumnat. Probablement l’ensenyament significatiu es pot dir que l’havia rebut, perquè com per exemple en el cas de les matemàtiques, vaig rebre uns coneixements que vam desenvolupar gràcies als sabers que ja havia fet meus prèviament.

La proposta que faria d’activitat no competencial per treballar el text teatral, seria proposar una lectura i a partir d’aquesta lectura respondre a un qüestionari. Per treballar el text teatral de manera competencial i significativa, plantejaria que per la festa de Sant Jordi ens han suggerit adaptar als nostres temps la llegenda de Sant Jordi, per tant, hauran de reescriure-la i posteriorment també representar-la. Dita activitat, es pot fer servir tant per llengua catalana, com per qualsevol de les altres llengües que formen part del currículum educatiu de l’educació secundària.

Per acabar, una idea que comparteixo plenament és la que fa Moreira quan exposa: “La facilitación del aprendizaje significativo depende mucho más de una nueva postura docente, de una nueva directriz escolar, que de nuevas metodologías, incluso las modernas tecnologías de información y comunicación”.

Crec que com a docents tenim la responsabilitat i el deure d’aplicar l’ensenyament significatiu i competencial.

 

Arnau Berbel Compte

 

 

 

Presentació personal

Hola a tothom, soc l’Arnau Berbel Compte i

amb aquest video em presento.

Quinzena entrada: Final de trajecte

Ara ja només queda implementar tot allò que he après i continuar formant-me, perquè acabo les pràctiques amb la sensació que mai en sabré prou, penso que és així, perquè el món està immers en un canvi constant, i per fer front a aquests canvis constants cal estar preparats.

Malgrat això, les pràctiques m’han ensenyat moltíssim, perquè he pogut veure diverses maneres d’ensenyar, un ampli ventall de cursos i de situacions, que han fet de la meva estada de pràctiques un aprenentatge constant. També vull remarcar, que han suposat una molt bona manera de conèixer el funcionament d’un centre de la manera més amplia, des dels claustres, equips docents, departament…,

M’ha sorprès la meva adaptació, he sentit que la meva experiència com a educador en el lleure m’ha servit força en la gestió de grup, almenys per sentir-me més segur en alguna de les facetes de docent. De fet, les primeres classes em sentia molt petit, dubtava de tot el que els estava explicant, de com ho estava explicant, i això que ho havíem parlat i preparat amb la meva mentora. A vegades fins i tot em sentia acomplexat, després de veure amb l’aparent facilitat i domini amb què impartia la mentora les classes, tenia la sensació que no podria arribar mai a un nivell acceptable.

Finalment, les pràctiques han estat un moment per gaudir, un cop conegut l’escenari i l’alumnat, aquest fet m’ha fet sentir més lliure i segur, entre cometes.

L’únic regust amarg amb què em quedo, és el fet de no haver pogut implementar la situació d’aprenentatge que havia ideat. Espero poder-la dur a terme abans que acabi el període de pràctiques a finals d’aquest mes d’abril.

Mai podré agrair prou a la Mercè (mentora), la Magda, la Meritxell (companyes del departament), ni a la Natàlia (directora), el suport i les facilitats que m’han ofert per poder realitzar i gaudir de les pràctiques. I per acabar, a les alumnes i els alumnes que m’han donat l’oportunitat de dedicar-los temps i “coneixements”, ha estat un plaer poder compartir aquesta experiència amb tots ells.

Catorzena entrada: La construcció de la identitat professional docent

Les pràctiques han estat un bon banc de proves i un bon espai per conèixer i reflexionar quina identitat professional docent m’agradaria més que fos la meva i la que millor s’adapta al meu tarannà.

Amb qui voldria emmirallar per evolucionar com a docent és Philippe Perrenoud i les seves competències professionals. Segons Philippe Perrenoud, les competències professionals són les habilitats tècniques i metodològiques necessàries per a planificar, desenvolupar i avaluar classes eficaces. Les competències són:

– Coneixement del contingut i dels objectius de l’aprenentatge.

– Capacitat per a planificar i dissenyar classes.

– Habilitats per a utilitzar una varietat de tècniques i estratègies d’ensenyament.

– Habilitats per a avaluar l’aprenentatge dels alumnes.

– Coneixement de les necessitats educatives especials i la capacitat d’adaptar l’ensenyament a aquestes.

Resumint, les competències professionals són la capacitat de planificar i portar a terme classes amb uns objectius ben clars, emprant una varietat de tècniques i estratègies d’ensenyament, avaluar l’aprenentatge dels alumnes i adaptar l’ensenyament a les necessitats educatives especials.

Tenint en compte que les teories de P.Perrenoud se centren en el desenvolupament de competències pedagògiques per a guiar i recolzar l’aprenentatge dels alumnes, i la importància de la formació continuada de l’educació, el pes de les propostes giren entorn de l’acció docent envers l’alumnat. Per tant, hauria de continuar formant-me i poder trobar espais d’intercanvi amb altres docents per rebre nous inputs.

 

Perquè cal que els docents intentem reformular i renovar el mètode pedagògic per tal de cercar solucions a la desmotivació i oferir una oferta formativa que s’adapti a la realitat de l’alumnat i la situació sociocultural en el que ens trobem.

En l’àmbit més individual seria bo organitzar i animar situacions d’aprenentatge, gestionar la progressió dels aprenentatges, utilitzar les noves tecnologies, afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió i organitzar la pròpia formació contínua.

 

BIBLIOGRAFIA

Perrenoud. (2014). Diez nuevas competencias para enseñar :

invitación al viaje / Philippe Perrenoud (1a edición en formato digital).

Graó.

Tretzena intervenció: Això s’acaba

Les últimes setmanes estan anant a un ritme vertiginós, intercanvi dels alumnes de 3r segona part (ara fem d’amfitrions), canvis en el calendari per part del departament, Sant Jordi, competències bàsiques… La pausa de Setmana Santa ha estat molt positiva per recarregar piles, però l’alumnat ha tornat una mica dispers i hi ha una allau de coses diverses per fer.

Amb totes aquestes, jo veig com s’acosta el final del viatge que han estat les pràctiques, amb un grapat de sentiments molt diversos, alegria i alleujament (una fase més acabada), tristesa (trobaré a faltar l’alumnat de tercer i segon) i nervis (que m’esperarà a partir d’ara).

Analitzant la meva progressió a les pràctiques, he vist com he passat de ser un moble (la fase d’observació pels alumnes ets com un armari), a ser el bufó de la cort (els joves no estan acostumats a tenir dos professors per una mateixa assignatura), a ser finalment un professor més. L’alumnat ha estat  molt pacient i ha valorat la meva tasca, és cert que saben qui és la seva professora i que és qui prenen com a referència, però sentir que et criden per resoldre un dubte que tenen, quan al principi ni em miraven és gratificant.

El cas més curiós és quan vaig rebre la pregunta si aniria amb ells a l’esquiada, els vaig dir que jo no era ni tutor de tercer ni professor de tercer, però em va fer il·lusió, en aquest moment i també quan vaig anar al concurs de lectura en veu alta em vaig sentir professor d’aquests joves.

No m’oblido que he d’implementar la meva SA a l’aula, però com que serà després d’acabar el diari (la data d’entrega), penso que quedarà una mica coix. Hauria estat ideal poder fer les pràctiques sense haver de treballar al mateix temps, perquè hauria pogut aportar més a les pràctiques, però, per altra banda, he de dir que fer-ho en paral·lel quan treballes com a docent, suposa una gran ajuda i una manera de poder ser avaluat i posar en pràctica tot allò que creus que no ha estat del tot encertat.

Per acabar, com deia a l’inici de la intervenció, el calendari està molt atapeït de coses i cosetes, un element que s’hauria d’analitzar bé, la meva opinió és que hi ha massa tasques i activitats a fer en un trimestre i seria bo poder alliberar una mica de calendari per poder seguir un ritme més pautat.

Dotzena intervenció: La situació dels docents

Aquesta entrada al diari de bitàcola és per contextualitzar part del que he explicat anteriorment. El fet que l’alumnat de bona part de Catalunya hagi baixat el rendiment, cal atribuir-lo a la manca de professorat i la mala gestió dels recursos que es tenen.

Per exemple, els alumnes de tercer amb qui faig les pràctiques, fa gairebé dos anys que no tenen una professora o professor durant tot el curs. El cas és que fa dos anys (a primer d’ESO) van tenir una docent que va arribar amb el curs començat i després va agafar una baixa de llarga durada i no van enviar cap substitut ni substituta. L’any passat van tenir professor de català, però en aquest cas no era de l’especialitat i malgrat els esforços i la bona predisposició del docent, el seguiment del currículum de l’assignatura no va ser l’adequat.

Ara com ara, el gran problema de manca de professorat és una xacra, des del departament no s’estan enviant les substitucions que fan falta i això ho paguen els alumnes i el professorat que han de fer sobreesforços per poder cobrir aquells forats dels seus equips docents, sense poder oferir el millor ensenyament que es mereixen aquests alumnes. Tampoc ajuda que hi hagi una pila de docents novells a qui cal donar suport a i que a vegades es troben sols davant de la seva primera substitució (aquest grup m’hi incloc jo).

Per sort, jo he gaudit d’una gran acollida al centre i sobretot per part de les meves companyes de departament, he pogut anar creixent com a docent i malgrat  estar fent les meves primeres passes com a professor, em sento com aquell nadó que té sempre a l’abast la mà de la mare o el pare, per tal de poder començar a caminar.

No sé pas com es podrà solucionar tot plegat, però fa l’efecte del fet que anem a remolc totalment. S’està atacant per sistema el nivell dels alumnes amb informes constants i publicats periòdicament, mentre paral·lelament es van anunciant a “bombo i plateret” les grans solucions per part dels diferents governs que han anat ocupant aquest lloc. Unes solucions que no sempre són del tot certes o són més aviat pedaços. El que penso jo, és que com a docents hem de canviar localment la nostra situació, per poder avançar globalment

Onzena intervenció: Enfrontar-se al full en blanc

Avui hem donat una sorpresa als alumnes de tercer, haurien de fer front per primera vegada (pel que ens han dit) a un examen en blanc. Amb la Mercè (mentora) havíem pensat per evitar-nos problemes d’intercanvi d’informació sobre les preguntes d’examen, que l’examen seria en blanc, haurien de desenvolupar i explicar el que sabien d’un dels quatre blocs de literatura que havien preparat. Les primeres cares d’incredulitat arriben mentre els repartim els dos fulls en blanc amb què hauran de fer l’examen, la Mercè i jo els hem explicat com funcionaria l’examen i les cares continuaven amb aquell rictus de tensió.

La Mercè posa quatre paperets amb els noms dels quatre blocs de literatura que havien estudiat, els trobadors i trobairitz, les quatre grans cròniques, Ramon Llull i la prosa moral. Un dels alumnes feia de mà innocent i treia el paperet a on deia quin tema haurien de desenvolupar. El noi fica la mà dins la bossa i en treu un paper, el silenci era total, LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES! Hi va haver alguna cara de pànic, però un cop superat l’esglai tot va començar a fluir.

Hi havia una mica de tot, gent que tenia molt clar el que havia d’explicar i com ho volia explicar, alguna persona que sabia coses, però les tenia una mica embolicades i un petit grup que no sabia ni per on començar.

El feedback d’algunes de les tutores dels alumnes era que estaven molt espantats, que mai havien fet un examen així, i que no estaven preparats. No s’ajusta a la realitat aquest fet, dels quatre temes de l’examen s’havien fet les classes que havien preparat en grups en l’activitat aquella que vaig explicar fa uns dies, la Mercè i jo vam fer èmfasi i remarcar el que era més important, van haver de fer un mapa d’idees de cada un dels temes que els vam corregir i a més a més, vam fer una classe de repàs de cada un dels blocs que podia entrar a l’examen abans d’aquest.

En defensa dels alumnes, una opinió que compartim amb la Mercè, és que aquests grups de tercer han patit una mancança en l’ensenyament de la llengua catalana, el cas és que aquest alumnat a primer d’ESO  van estar força temps sense professor o professora i quan van tenir-la, quan encara faltava força temps per acabar el curs, la professora va agafar la baixa i no va venir ningú a substituir-la fins a final de curs. A segon, la cosa no va millorar massa, ja que sí que van tenir un professor, però no era de l’especialitat de llengua i literatura catalana, així que malgrat l’esforç del docent, el curs no va acabar de ser del tot profitós per aquests joves.

Per tancar el tema, no crec que la culpa sigui de la Mercè o meva del mal moment de l’examen i dels probables mals resultats, però sí que cal dir, que no crec que aquest grup de joves hagi rebut la formació adequada per poder tenir el nivell exigible de tercer.

Desena intervenció: Una activitat singular

A vegades la sort se’t presenta i et fa regals com el que em va fer fa poquet, el cas és que des del meu centre fa uns anys que es participa en el certamen de lectura en veu alta que organitza el departament d’ensenyament. Hi ha diverses categories, des de primària fins a secundària, el nostre institut es presenta per primer cicle d’ESO (primer i segon) i segon cicle (tercer i quart). Com que jo soc professor de quart i faig pràctiques a tercer, vaig estar decidint qui hi participava de segon cicle. Primer de tot, vam proposar a les nostres classes si hi havia algú que volgués participar, amb la trista notícia per mi que els de quart no estaven massa engrescats. Per acabar-ho d’adobar, els dos possibles participants es fan enrere perquè els coincideix amb una sortida d’una altra assignatura. És cert que em vaig implicar molt en la tria i selecció de les i els  participants de tercer com a professor de pràctiques.

Un cop decidit qui prendria part al certamen, vam haver d’esperar que ens donessin els textos que havien de llegir per poder-los preparar (una setmana abans del gran dia). Durant l’hora del patí, l’alumnat triat va estar venint a preparar el concurs, la sensació no era massa bona, hi havia molts nervis i no acabàvem de veure clar quins tres participants triaríem i qui faria de suplent. Quedava poc temps per triar, els nervis i els plors van aflorar amb força, com reconduir una situació en què havíem suggerit a una persona que passes a ser suplent, mentre hi havia gent que baixava del vaixell perquè no ho veia clar i una passa de grip acabava de fer la resta.

Ens presentàvem a l’assaig final, havent de fer canvis, una de les titulars estava malalta i dues suplents també. En quedaven tres! Sense haver-ho preparat tot junts cap vegada, els transmetem un missatge de calma i tranquil·litat, fent-los veure que ho feien bé i que havien superat molts entrebancs. Mentre la meva mentora (professora de tercer) i jo pensàvem que fèiem, necessitàvem tres suplents per a l’endemà i els tres participants dels nervis.

Vaig intentar donar un punt de vista positiu a la meva mentora, l’assaig final havia anat molt bé i teníem classe amb tres  de les quatre classes de quart per trobar els o les suplents, amb el hàndicap que els havíem d’entregar les autoritzacions per sortir del centre i que elles recordessin que les havien de portar signades l’endemà.

Ah! M’he oblidat d’explicar el gir en la meva sort, la meva mentora el dia en què es feia el concurs no treballa (té una reducció) i com que soc professor de segon cicle i coneixia els alumnes de tercer podia gaudir d’anar al certamen. Però no ens despistem que encara faltava l’últim sobresalt, la noia que es veia més tranquil·la i preparada per participar estava malalta, no podia venir. Les noies i el noi que formaven part dels participants els cau el món a sobre, sortíem amb el ferrocarril cap a l’auditori a on havíem de participar sense saber si ens deixarien participar, perquè tres de les persones que venien amb nosaltres no estaven inscrits i per postres una havia de participar.

Després de l’última sessió de teràpia que els vaig haver de fer, van pujar a l’escenari nervioses, amb la mirada i gesticulant, no parava de dir-los que estiguessin tranquil·les. Vaig patir molt, no volia que ho passessin malament i volia que gaudissin d’una experiència diferent. Van estar de deu, aquell moment en què llegien em sentia orgullós d’elles, i sense favoritismes, crec que si hi hagués hagut un podi, haurien pujat almenys a l’últim calaix.

Gràcies, Carla, Martina, Joan…, i sobretot a les meves companyes de departament per poder participar d’una activitat tan maca.

Novena intervenció: Com treballar l’expressió escrita

Tot i que suposa un petit inconvenient, per mi és una gran sort poder fer pràctiques amb dues companyes diferents i en dos cursos diferents, perquè puc veure dues maneres diferents de treballar i dos grups d’edat diferents.

Amb els de segon he pogut aprendre una nova manera de treballar l’expressió escrita, una metodologia que serveix per evitar l’ús indiscriminat de la intel·ligència artificial, ajuts externs (mare, pare, germans…) i els obliga a posar en pràctica les seves capacitats i habilitats. També es treballa la pulcritud i la presentació. La proposta que els vam fer i que han desenvolupat en dues sessions és la d’explicar un lloc (ciutat, poble, país…) a on han estat de vacances i en facin una descripció prou elaborada, per a engrescar-nos als professors a voler anar-hi.

L’activitat té uns passos concrets a seguir, primer de tot, han de fer un redactat en paper en brut. Un cop han acabat aquesta primera versió escrita, poden fer servir l’ordinador per fer-ne la correcció de les faltes i marcar-les degudament al seu full. Després de fer la correcció, han de passar a net i fet a mà, la seva expressió escrita. Per acabar, han de fer un pòster o una presentació amb algunes de les eines TIC que saben usar (Canvas, Prezzi…), amb fotos i imatges del lloc que han triat, amb el text inclòs en aquest document.

Per tant, han d’entregar l’esborrany del text, el text definitiu sense faltes i el pòster o presentació en format digital. Aquesta última tasca a on poden fer servir l’ordinador i fer una presentació atractiva els agrada molt, en ser l’últim pas del treball assegura que la seva predisposició sigui molt bona durant tot el procés.

La meva opinió és que resulta curiós haver de pensar una tasca per evitar el recurs recurrent de fer servir la IA, m’ha sobtat molt que fins i tot facin servir la IA per generar imatges. Sembla mentida la dependència que en tenen, de fet no en són conscients i quan entreguen una tasca que no han fet ells s’estranyen que esbrinem que no és una tasca feta per ells. A més a més, amb aquest procés pausat de dur a terme una tasca, els ajuda a sortir d’aquesta espiral d’immediatesa que els aboca a fer servir recursos externs per fer tasques que són plenament capaços de dur a terme, els allibera de fer deures a casa i els obliga a aprofitar les dues sessions que dediquem a aquest tipus de tasques per poder-les entregar a temps. De fet, estic plantejant-m’ho per dur-la a terme amb els meus alumnes, perquè ja m’he endut unes quantes sorpreses.

Vuitena intervenció: Xoc de models

En aquesta entrada al diari de bitàcola, vull introduir una problemàtica recurrent i evident en un centre educatiu, no és altre que el xoc entre dos models a l’hora de fer front a una situació concreta.

Per posar en context aquesta problemàtica, com a professor de pràctiques participo de les classes dels quatre grups de tercer i d’un grup de segon de l’ESO. En aquest cas parlaré de la meva participació a l’aula de 2n A, a on faig pràctiques els dilluns i els dimecres. La situació és que un cop ja conec  força la classe i després d’haver fet intervenció directa en alguna classe sobre ortografia i fonètica, se’m va presentar la situació de fer-me càrrec de la segona sessió d’un treball d’expressió escrita. La professora de segon per un problema d’última hora no podia assistir a classe i se’m va assignar un professor de guàrdia, perquè com a professor en pràctiques legalment no podem fer-nos càrrec d’un grup.

En arribar a classe vam coincidir a entrar i ell no en sabia res, només entrar sense poder intercanviar ni una paraula ens trobem un panorama a on diversos alumnes estan drets i fora del seu lloc, dos d’ells estan per terra jugant. Sense tenir temps de poder acordar la situació ell decideix intervenir cridant-los l’atenció. Com que dos d’ells no fan cas o contesten de manera poc adequada, els convida a sortir de classe i els diu que seran sancionats. Tot seguit surt a parlar amb ells, a partir d’aquell moment jo agafo el paper de professor de l’assignatura i els demano que facin silenci i comencin a treure el material per continuar amb la tasca que havíem començat la setmana anterior.

La situació es calma tot i que he d’advertir a alguns alumnes que no comentin el conflicte dels seus companys, estan estranyats, és cert que jo jugo amb un avantatge, conec força bé el grup i a més a més sabia el que havien de fer en aquella sessió. Per altra banda, el meu company té molta més experiència i bagatge que jo, va reconduir la situació amb aquests dos alumnes i tot va anar molt millor.

La problemàtica que vull remarcar és complexa i de difícil solució, quin ha de ser el llistó exigible de comportament o el criteri que hem d’aplicar en situacions de conflicte. És evident que en aquest cas no ens serveix massa, perquè crec que es va resoldre de manera prou satisfactòria. Però que passa quan no tots els docents fan servir el mateix criteri?

Se’ls pot demanar als alumnes que analitzin quin comportament han de seguir segons quin docent tenen davant?  Quina diferència hi ha entre conèixer o no l’alumnat a qui et dirigeixes? Per la meva curta experiència he pogut comprovar que conèixer el grup a qui fas classe és molt important, tant pel que fa a respecte al funcionament de l’aula, sempre estan més atents, saps com has de dirigir-te a alguns alumnes concrets que no responen als mateixos missatges a l’hora de parar atenció, però sobretot quan tenim una casuística especial com és un trastorn.

« Entrades més antigues