Un cop m’he situat millor en el paper de les pràctiques, he centrat totes les meves hores d’observació a la meva especialitat, la llengua i literatura catalana. Dins del garbuix d’hores que he de compaginar, tinc la sort de poder entrar regularment a les aules de 3r d’ESO a on coincideixo amb la meva mentora, també participo de les 2 hores del 2n A (ESO) que tenen de català a la setmana. Aquest fet em permet poder conèixer millor l’alumnat i anar-me’l fent meu.

Analitzant com funcionen les classes de la matèria segons el curs, se’m fa difícil valorar-ho, ja que a 3r entro a totes les classes i m’estic fent una idea general de com funcionen en general, però després només entro a una classe de 1r d’ESO, una classe de 1r de batxillerat (grup reduït) i en una classe de 2n.

Malgrat que no tinc una visió prou amplia, he percebut un canvi molt gran d’actitud segons el curs, els alumnes de 1r d’ESO estan molt atents i ho pregunten tot (generalment), mentre que a 2n d’ESO hi ha una voluntat de l’alumnat de mostrar-se un pèl més rebels, fent-se escoltar i mirant de trencar les normes (d’una manera molt suau). A 3r d’ESO hi ha un cert relaxament, de fet em sorprèn el nivell de “passotisme” a l’hora d’entregar les tasques que se’ls encomana, hi ha un gruix important d’alumnes que sovint no han fet els exercicis que se’ls ha proposat de fer. En aquest aspecte, hi ha una idea que es fa servir molt amb els de 1r d’ESO que és el reforç positiu a l’hora d’entregar les tasques, que crec que es dilueix més a mesura que són més grans, potser per aquesta raó els alumnes també es relaxen a l’hora de seguir el ritme correcte de feina.

Un denominador comú que he trobat a tots els nivells, és la manca de paciència a l’hora de fer les feines, necessiten acabar-ho tot al més aviat possible i que la resposta sigui senzilla i breu. Quan fan feines a on poden fer ús de l’ordinador molts es deixen enlluernar per la IA perquè els faciliti la feina, generant un problema molt gran, ja que quan no tenen el suport de les noves tecnologies, els costa molt construir textos llegibles i coherents. Així i tot, tenint l’ordinador com a aliat, no saben treure’n partit i fer un bon ús dels correctors per poder presentar tasques amb un nombre acceptable de faltes.

Una altra conclusió que extrec de la meva fase d’observació, és el fet que fan servir moltíssims castellanismes sense parar atenció, aquesta realitat suposo que no es pot extrapolar a tots els centres, perquè aquest fet depèn molt de l’entorn sociocultural a on es troba cada centre educatiu.

Per altra banda, he de dir que conscientment o no, l’alumnat té molt present el tema de l’edat dels seus docents, he pogut percebre que no és el mateix tracte amb la professora de 1r i 2n d’ESO que és més jove, que amb la professora dels de 3r, sembla que es mostrin més propers amb algú més jove, amb qui busquen tenir complicitats. Pel que fa al meu cas, hi ha un grupet de nois (bàsicament) que intenten fer-se els graciosos amb mi, però res més enllà de voler donar la nota. Algun feedback que he rebut a través de la meva mentora és que els transmeto tranquil·litat, i valoren la meva paciència a l’hora de dirigir-me a ells. És un petit input positiu que he rebut i m’ha engrescat a continuar explorant aquest vessant més tranquil i pausat, malgrat que no sempre funciona.