Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 11

Públic

Com havia explicat anteriorment, el departament de llengua i literatura catalana del meu centre, no es caracteritza per ser molt innovador, però he de dir que les últimes incorporacions estan començant a aplicar les noves tecnologies i eines, per oferir nous formats més innovadors i engrescadors. La reticència a la innovació en l’àmbit vinculat a les competències digitals, és causada pel mal ús que fan els alumnes dels seus ordinadors (juguen, es distreuen…) i perquè hi ha un abús d’eines per autogenerar contingut a on es recolzen i empobreixen el seu coneixement i aprenentatge.

A les hores d’observació que he fet amb la Magda (professora de 1r i 2n d’ESO), he vist com emprava les eines digitals, perquè els alumnes fessin presentacions i exposicions a l’aula, també els deixa fer ús del corrector un cop han fet una tasca per escrit i l’han corregit prèviament sense cap eina més que els seus coneixements. Valorant aquesta experiència com a molt positiva, en general els joves han creat els seus propis textos, han buscat fonts d’informació per desenvolupar les seves tasques i han fet servir els diccionaris en línia i els correctors com una bona eina per l’aprenentatge significatiu i competencial que se’ns demana. Hi ha un petit nombre d’alumnes que no sap treure profit d’aquest avantatge i es dedica a fer servir traductors, còpia d’informació sense contrastar… però, crec que és un grup reduït que intenta entregar les tasques sense tenir en compte el valor d’aprendre. La meva intuïció em diu que si no es fes ús de les eines digitals, directament no farien res o provarien de copiar-ho d’algun company o companya.

Amb els de 3r, la meva mentora la vam emmerdar a llançar-se a la piscina i fer un projecte audiovisual a classe. La idea ha estat que en grups de tres o quatre alumnes, preparin un vídeo d’uns cinc minuts aproximadament, un dels onze blocs de literatura catalana des dels trobadors fins al Neoclassicisme (cada grup triava un bloc). A més a més, un cop presenten el vídeo a la resta de la classe, han de preparar una activitat per acabar d’explicar i ensenyar el seu bloc temàtic. Realment és una feinada, perquè per evitar que hi hagi parts de la literatura que quedin mal explicats, cal demanar-los i pautar-los molt bé unes entregues parcials per reconduir els grups que no acaben d’anar pel bon camí, o no saben com sortir-se’n. Però en el fons, crec que és una manera diferent i motivadora per fer més rica la nostra feina.

Ara tampoc vull vincular la innovació amb les noves tecnologies, però són eines que ens han permès obrir el ventall de possibilitats i apropar-nos als interessos de l’alumnat. Per innovar no cal fer ús de les noves tecnologies, segons el meu criteri, però fent-ne una bona aplicació a la tasca docent, pot ser un element més per enriquir la nostra feina i fer arribar el nostre missatge d’una manera més propera als joves. Crec que hem de fugir de les excuses, malgrat ser certes algunes sobre el mal ús de les TIC, la barrera principal que hi veig jo, és la por a no dominar nosaltres prou aquestes eines i cerquem altres raons per no fer-les servir.