Aquesta entrada al diari de bitàcola és per contextualitzar part del que he explicat anteriorment. El fet que l’alumnat de bona part de Catalunya hagi baixat el rendiment, cal atribuir-lo a la manca de professorat i la mala gestió dels recursos que es tenen.
Per exemple, els alumnes de tercer amb qui faig les pràctiques, fa gairebé dos anys que no tenen una professora o professor durant tot el curs. El cas és que fa dos anys (a primer d’ESO) van tenir una docent que va arribar amb el curs començat i després va agafar una baixa de llarga durada i no van enviar cap substitut ni substituta. L’any passat van tenir professor de català, però en aquest cas no era de l’especialitat i malgrat els esforços i la bona predisposició del docent, el seguiment del currículum de l’assignatura no va ser l’adequat.
Ara com ara, el gran problema de manca de professorat és una xacra, des del departament no s’estan enviant les substitucions que fan falta i això ho paguen els alumnes i el professorat que han de fer sobreesforços per poder cobrir aquells forats dels seus equips docents, sense poder oferir el millor ensenyament que es mereixen aquests alumnes. Tampoc ajuda que hi hagi una pila de docents novells a qui cal donar suport a i que a vegades es troben sols davant de la seva primera substitució (aquest grup m’hi incloc jo).
Per sort, jo he gaudit d’una gran acollida al centre i sobretot per part de les meves companyes de departament, he pogut anar creixent com a docent i malgrat estar fent les meves primeres passes com a professor, em sento com aquell nadó que té sempre a l’abast la mà de la mare o el pare, per tal de poder començar a caminar.
No sé pas com es podrà solucionar tot plegat, però fa l’efecte del fet que anem a remolc totalment. S’està atacant per sistema el nivell dels alumnes amb informes constants i publicats periòdicament, mentre paral·lelament es van anunciant a “bombo i plateret” les grans solucions per part dels diferents governs que han anat ocupant aquest lloc. Unes solucions que no sempre són del tot certes o són més aviat pedaços. El que penso jo, és que com a docents hem de canviar localment la nostra situació, per poder avançar globalment
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.