ActiFolio: 20231 (Pàgina 2 de 2)

Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 11

Públic

La meva primera intervenció directa amb els alumnes va anar prou bé, havíem acordat fer un petit parèntesi al temari que estava desenvolupant la meva mentora, per poder fer una sessió sobre els sinònims i els antònims (estava pensat per un parell de sessions més endavant). En ser una sessió que s’obri i es tancava en una mateixa sessió, em permetia fer un primer tast de què vindria en sessions posteriors.

La teoria la tenia molt clara i no era un repte en aquest aspecte (amb els meus alumnes de 4t en aquest aspecte vaig més venut), però sí que la gestió de grup no va ser tan plàcida. Vaig iniciar la sessió preguntant-los si sabien que eren els sinònims i els antònims, la resposta sobre els seus coneixements previs em va espantar una mica, molts no sabien del cert que eren (són alumnat de 3r d’ESO). Estava preparat per esvair els seus dubtes? Vaig explicar-los tan bé com vaig poder el tema i els vaig proposar unes quantes activitats per fer a classe. Fins que no les vam corregir no les tenia totes, havia estat prou entenedora la meva explicació? Havia aconseguit captar la seva atenció? Només veia una certa evolució progressiva al llarg de les quatre sessions que vaig fer sobre el mateix tema, de mica en mica, em sentia més segur del que estava fent.

El feedback de la meva mentora va ser un petit impuls a la meva autoestima, potser no era la sessió més ben desenvolupada i innovadora, però havia quedat prou clar i tan ella com alguns dels alumnes van coincidir en una qualitat en la meva tasca, transmetia tranquil·litat i paciència a l’alumnat.

De l’alegria al plany hi ha un petit salt. A causa de la malaltia de la meva mentora, vaig dirigir una sessió sobre un projecte de literatura que havíem proposat. Em vaig envalentir i acompanyat pels diferents professors de guàrdia, vaig proposar-me la distribució dels diferents blocs temàtics i fer-ne cinc cèntims. No podia estar més equivocat, els meus coneixements de literatura no eren els més bons i encara menys el domini de l’alumnat de 3r. Finalment, no va anar tan malament, però en menys de 12 hores poder-se posar al dia de la literatura des dels trobadors fins al Noucentisme era impossible.

Com  a conclusió, no tornaré a fer-me el valent i analitzaré millor el que pot implicar un imprevist com el que vaig voler-me fer càrrec. Per voler avançar amb el temari i la programació del curs, vaig posar en perill un projecte que ha estat molt enriquidor en la majoria dels casos. Per altra banda, aquella sessió també em va ajudar a crear un vincle més estret amb l’alumnat i a la llarga m’ha suposat un avantatge de cara a les següents sessions que he anat duent a terme.

Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 11

Públic

En aquesta intervenció em centraré a descriure l’avaluació al centre de pràctiques. En el meu cas, com que és el centre a on treballo, he pogut participar i presenciar la preavaluació i l’avaluació del primer  trimestre. Malgrat no haver pogut aplicar massa a fons el model de Korthagen en la preavaluació, en menys d’un mes no vaig tenir temps ni d’avaluar els meus alumnes, el model de ceba (Korthagen, 2004) es planteja sis nivells de reflexió: l’entorn, comportament, competències, creences, identitat i missió. Cada nivell inclou els nivells inferiors.

He de dir, que per l’avaluació sí que em va servir i vaig poder veure més clarament com les meves companyes i companys el posaven en pràctica. En poder intercanviar impressions de com veiem un/a alumne/a a les diferents assignatures, ens ajuda  a poder tenir una visió més amplia i al mateix temps precisa a l’hora d’avaluar.

El que m’ha sobtat una mica és la quantitat de prejudicis que a vegades tenim, és difícil desfer-se d’algunes motxilles que porten els i les alumnes d’encà que han començat a l’institut. Com que soc professor de 4t d’ESO, a la junta d’avaluació ens reunim professors novells al centre, alguns que tenen un llarg recorregut i els que a més a més, han seguit l’evolució a dins del centre dels alumnes, ja que els han tingut a càrrec seu des de primer o segon. És en aquests casos, on he vist que pequem una mica massa dels prejudicis.

Un altre aspecte que m’ha sorprès, és la comparació amb els i les germanes dels alumnes, és cert que formen part de la capa més externa del model que ens va presentar Korthagen, l’entorn, o fins i tot la segona capa més interna que és la identitat, però en aquests casos no sé si estem fent un bon ús del model.

Podem dir, que la preavaluació va ser com una fase d’observació en el meu cas, una fase que em va servir per tenir present tots aquests aspectes que va proposar Korthagen a l’hora d’avaluar cada un dels alumnes. Per així poder-lo implementar a l’avaluació final del trimestre.

Per acabar, l’avaluació m’ha servit per reflexionar sobre la meva tasca dia a dia, he reflexionat a partir dels resultats dels alumnes si la meva feina és prou acurada o no, ja que no és millor professor/a qui més aprova o qui més suspèn, sinó qui és capaç d’analitzar els resultats per millorar el nivell del conjunt.

Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 11

Públic

Com havia explicat anteriorment, el departament de llengua i literatura catalana del meu centre, no es caracteritza per ser molt innovador, però he de dir que les últimes incorporacions estan començant a aplicar les noves tecnologies i eines, per oferir nous formats més innovadors i engrescadors. La reticència a la innovació en l’àmbit vinculat a les competències digitals, és causada pel mal ús que fan els alumnes dels seus ordinadors (juguen, es distreuen…) i perquè hi ha un abús d’eines per autogenerar contingut a on es recolzen i empobreixen el seu coneixement i aprenentatge.

A les hores d’observació que he fet amb la Magda (professora de 1r i 2n d’ESO), he vist com emprava les eines digitals, perquè els alumnes fessin presentacions i exposicions a l’aula, també els deixa fer ús del corrector un cop han fet una tasca per escrit i l’han corregit prèviament sense cap eina més que els seus coneixements. Valorant aquesta experiència com a molt positiva, en general els joves han creat els seus propis textos, han buscat fonts d’informació per desenvolupar les seves tasques i han fet servir els diccionaris en línia i els correctors com una bona eina per l’aprenentatge significatiu i competencial que se’ns demana. Hi ha un petit nombre d’alumnes que no sap treure profit d’aquest avantatge i es dedica a fer servir traductors, còpia d’informació sense contrastar… però, crec que és un grup reduït que intenta entregar les tasques sense tenir en compte el valor d’aprendre. La meva intuïció em diu que si no es fes ús de les eines digitals, directament no farien res o provarien de copiar-ho d’algun company o companya.

Amb els de 3r, la meva mentora la vam emmerdar a llançar-se a la piscina i fer un projecte audiovisual a classe. La idea ha estat que en grups de tres o quatre alumnes, preparin un vídeo d’uns cinc minuts aproximadament, un dels onze blocs de literatura catalana des dels trobadors fins al Neoclassicisme (cada grup triava un bloc). A més a més, un cop presenten el vídeo a la resta de la classe, han de preparar una activitat per acabar d’explicar i ensenyar el seu bloc temàtic. Realment és una feinada, perquè per evitar que hi hagi parts de la literatura que quedin mal explicats, cal demanar-los i pautar-los molt bé unes entregues parcials per reconduir els grups que no acaben d’anar pel bon camí, o no saben com sortir-se’n. Però en el fons, crec que és una manera diferent i motivadora per fer més rica la nostra feina.

Ara tampoc vull vincular la innovació amb les noves tecnologies, però són eines que ens han permès obrir el ventall de possibilitats i apropar-nos als interessos de l’alumnat. Per innovar no cal fer ús de les noves tecnologies, segons el meu criteri, però fent-ne una bona aplicació a la tasca docent, pot ser un element més per enriquir la nostra feina i fer arribar el nostre missatge d’una manera més propera als joves. Crec que hem de fugir de les excuses, malgrat ser certes algunes sobre el mal ús de les TIC, la barrera principal que hi veig jo, és la por a no dominar nosaltres prou aquestes eines i cerquem altres raons per no fer-les servir.

Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 11

Públic

Un cop m’he situat millor en el paper de les pràctiques, he centrat totes les meves hores d’observació a la meva especialitat, la llengua i literatura catalana. Dins del garbuix d’hores que he de compaginar, tinc la sort de poder entrar regularment a les aules de 3r d’ESO a on coincideixo amb la meva mentora, també participo de les 2 hores del 2n A (ESO) que tenen de català a la setmana. Aquest fet em permet poder conèixer millor l’alumnat i anar-me’l fent meu.

Analitzant com funcionen les classes de la matèria segons el curs, se’m fa difícil valorar-ho, ja que a 3r entro a totes les classes i m’estic fent una idea general de com funcionen en general, però després només entro a una classe de 1r d’ESO, una classe de 1r de batxillerat (grup reduït) i en una classe de 2n.

Malgrat que no tinc una visió prou amplia, he percebut un canvi molt gran d’actitud segons el curs, els alumnes de 1r d’ESO estan molt atents i ho pregunten tot (generalment), mentre que a 2n d’ESO hi ha una voluntat de l’alumnat de mostrar-se un pèl més rebels, fent-se escoltar i mirant de trencar les normes (d’una manera molt suau). A 3r d’ESO hi ha un cert relaxament, de fet em sorprèn el nivell de “passotisme” a l’hora d’entregar les tasques que se’ls encomana, hi ha un gruix important d’alumnes que sovint no han fet els exercicis que se’ls ha proposat de fer. En aquest aspecte, hi ha una idea que es fa servir molt amb els de 1r d’ESO que és el reforç positiu a l’hora d’entregar les tasques, que crec que es dilueix més a mesura que són més grans, potser per aquesta raó els alumnes també es relaxen a l’hora de seguir el ritme correcte de feina.

Un denominador comú que he trobat a tots els nivells, és la manca de paciència a l’hora de fer les feines, necessiten acabar-ho tot al més aviat possible i que la resposta sigui senzilla i breu. Quan fan feines a on poden fer ús de l’ordinador molts es deixen enlluernar per la IA perquè els faciliti la feina, generant un problema molt gran, ja que quan no tenen el suport de les noves tecnologies, els costa molt construir textos llegibles i coherents. Així i tot, tenint l’ordinador com a aliat, no saben treure’n partit i fer un bon ús dels correctors per poder presentar tasques amb un nombre acceptable de faltes.

Una altra conclusió que extrec de la meva fase d’observació, és el fet que fan servir moltíssims castellanismes sense parar atenció, aquesta realitat suposo que no es pot extrapolar a tots els centres, perquè aquest fet depèn molt de l’entorn sociocultural a on es troba cada centre educatiu.

Per altra banda, he de dir que conscientment o no, l’alumnat té molt present el tema de l’edat dels seus docents, he pogut percebre que no és el mateix tracte amb la professora de 1r i 2n d’ESO que és més jove, que amb la professora dels de 3r, sembla que es mostrin més propers amb algú més jove, amb qui busquen tenir complicitats. Pel que fa al meu cas, hi ha un grupet de nois (bàsicament) que intenten fer-se els graciosos amb mi, però res més enllà de voler donar la nota. Algun feedback que he rebut a través de la meva mentora és que els transmeto tranquil·litat, i valoren la meva paciència a l’hora de dirigir-me a ells. És un petit input positiu que he rebut i m’ha engrescat a continuar explorant aquest vessant més tranquil i pausat, malgrat que no sempre funciona.

Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 11

Públic

Benvingudes i benvinguts al meu diari de pràctiques.

En el meu cas, el primer contacte amb el centre va ser previ a l’inici de pràctiques, ja que estic fent les pràctiques al centre a on treballo fent una mitja jornada des del 17 d’octubre. Aquest fet m’ha permès tenir més temps per analitzar el centre de pràctiques i el seu funcionament, de fet viure el dia a dia del centre m’ha ajudat molt a fer-me meu el funcionament de l’institut, al mateix temps que m’ha servit laboralment per encaixar millor i més ràpid en un centre de secundària.

L’institut Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires és un centre no massa gran, amb un alumnat amb un nivell econòmic i social mitjà-alt, amb un baix percentatge d’alumnes nouvingut, on el paper de l’aula d’acollida i la intervenció a l’hora d’acollir els alumnes sigui molt més senzill. De fet, en el centre el responsable de l’aula d’acollida soc jo, però des del primer moment he rebut molt suport per part de la coordinadora LIC i els tutors i tutores dels alumnes que formen part de l’aula d’acollida.

M’han rebut amb els braços oberts i m’han facilitat molt les coses, malgrat el moment difícil que està vivint l’equip directiu. Han agafat aquest any la direcció després d’un canvi traumàtic i malauradament, uns problemes familiars i de salut han deixat l’equip amb la meitat de les seves components. Per sort, la resta de docents estan donant un cop de mà per fer més portable la situació.

Per altra banda, el departament de llengua i literatura catalana del qual formo part, és un grup molt cohesionat i que funciona força bé. Sí que pel que respecte a metodologia de treball i de desenvolupament de la tasca docent, és un departament que no és massa innovador. Suposo que amb les noves incorporacions al departament de mica en mica s’anirà fent una aposta més decidida cap a models més nous i diferents. Malgrat que, personalment, m’ha beneficiat força, perquè una primera experiència com a docent sense la guia del llibre de text, hauria estat molt més difícil per mi.

Un punt molt important que m’ha afavorit a l’hora d’iniciar les pràctiques, ha estat aquests primers vint dies d’aclimatació al centre. M’ha permès preparar l’assistència d’algunes classes d’altres matèries que pensava que em serien útils per obrir la ment i tenir una visió més oberta del que suposa la nostra feina de professors. He conegut diferents àmbits del currículum, bona part dels diferents nivells (ESO i batxillerat), grups reduïts, classes més experimentals… Però bàsicament he fet un tastet.

També haver entrat abans al centre, m’ha servit per poder organitzar-me millor les hores de pràctiques i poder parlar amb més calma amb la meva mentora i amb una altra companya del departament amb qui passo unes hores de pràctiques. No puc fer cada una de les hores amb la meva mentora, perquè ella fa mitja jornada, de fet jo faig l’altra meitat de la seva jornada, per aquesta raó ha estat impossible fer un horari de pràctiques compatible amb el de la meva mentora.

Com a contrapunt negatiu, he de dir que vaig molt a remolc, tinc la sensació d’estar en alguns moments superat per la feina, ja que no m’esperava haver de fer tots els PI que m’ha tocat fer, però amb paciència i l’ajut dels companys i companyes, lentament me’n vaig sortint. Seria òptim poder fer les pràctiques i prou, però no crec que hi hagi massa gent que s’ho pugui permetre.

Continuem llegint-nos.